Acceso usuarios
Sara Ramos Zamora, Francisco Javier Pericacho Gómez
La historia de la renovación pedagógica española se nutre de un heterogéneo número de pensadores, escuelas, movimientos de profesores e iniciativas de todo tipo que han representado una forma diferente de abordar los procesos educativos y de entender la institución escolar. Así pues, la renovación pedagógica se ha presentado siempre a lo largo de la historia como una actitud innovadora, crítica y de fuerte compromiso pedagógico y social por parte de los sectores más críticos de la comunidad educativa. Con el presente artículo exponemos la experiencia y propuesta metodológica desarrollada durante cuatro años en la enseñanza de la historia de la renovación pedagógica dentro de la asignatura: «Historia y Corrientes Internacionales de la Educación». Esta experiencia didáctica docente, que ha contado con el apoyo institucional de varios proyectos de Innovación y Mejora de la Calidad Docente de la UCM, pone de manifiesto los logros alcanzados durante los cursos 2010-2011, 2011-2012, 2012-2013 y 2013-2014 y representa, en definitiva, la búsqueda de nuevas metodologías en la enseñanza de la Historia de la Educación. En coherencia, se ha pretendido conectar la historia, el presente y el futuro educativo de la renovación pedagógica, otorgando a los estudiantes un amplio protagonismo en el proceso de aprendizaje,favoreciendo, en definitiva, la dinamización crítica de los contenidos.Palabras clave: Historia de la Educación, renovación pedagógica, innovación educativa, escuela.
La història de la renovació pedagògica espanyola es nodreix d’un heterogeni nombre de pensadors, escoles, moviments de professors i iniciatives de tot tipus que han representat una forma diferent d’abordar els processos educatius i d’entendre la institució escolar. Així doncs, la renovació pedagògica s’ha presentat sempre al llarg de la història com una actitud innovadora, crítica i de fort compromís pedagògic i socialper part dels sectors més crítics de la comunitat educativa. Amb el present article exposem l’experiència i proposta metodològica desenvolupades durant quatre anys en l’ensenyament de la història de la renovació pedagògica dins de l’assignatura: Història i Corrents Internacionals de l’Educació. Aquesta experiència didàctica docent, que ha tingut el suport institucional de diversos projectes d’Innovació i Millora de la Qualitat Docent de la UCM, posa de manifest els assoliments aconseguits durant els cursos 2010-11, 2011-12, 2012-13 i 2013-14 i representa, en definitiva, la recerca de noves metodologies en l’ensenyament de la història de l’educació. En coherència, s’ha pretès connectar la història, el present i el futur educatiu de la renovació pedagògica, atorgant als estudiants un ampli protagonisme en el procés d’aprenentatge, afavorint, en definitiva, la dinamització crítica dels continguts.Paraules clau: història de l’educació, renovació pedagògica, innovació educativa, escola.
Thus, the educational reform has always been presented throughout history as an innovative, critical and strong educational and social commitment led by the most critical sectors of the educational community. In this paper we present the experience and methodological approach developed during four years in the teaching of the history of educational reform within the subject «International Trends and Historyin Education». This didactic teaching experience, which has had the institutional support of a number of projects of Innovation and Improvement of the Educational Quality of the UCM, highlights the achievements during the 2010-2011, 2011- 2012, 2012-2013 and 2013-2014 courses and represents, in short, the search for new methodologies in teaching History of Education. Consistently, we have tried to connect the history and the educational present and future of pedagogical renewal, giving students a broad role in the learning process, favouring ultimately the critical dynamization of contents.Key words: History of education, educational reform, educational innovation, school.
