Acceso usuarios
Josep Maria Tamarit Sumalla 
Cataluña tiene atribuida por el Estatuto de autonomía la competencia ejecutiva en materia penitenciaria. Este hecho, singular en todo el Estado español y con pocos ejemplos análogos en otros países, ha planteado, desde el punto jurídico, el problema de delimitar la competencia en relación con la competencia exclusiva del Estado sobre la legislación penal, procesal y penitenciaria. Por otra parte, esta singularidad incita al análisis de su posible relación con las diferencias reales entre el sistema penitenciario catalán y el de las prisiones españolas administradas por el Estado, una muestra de las cuales es la menor población penitenciaria en Cataluña. Como conclusión, el estudio muestra que esta diferencia no puede atribuirse esencialmente a una singularidad en el ejercicio de la competencia penitenciaria, y que los datos oficiales existentes no permiten probar hasta qué punto los diversos actores del sistema penal podrían estar reflejando actitudes menos punitivas de la sociedad catalana respecto de la española.
Catalunya té atribuïda per l’Estatut d’autonomia la competència executiva en matèria penitenciària. Aquest fet, singular a l’Estat espanyol i amb pocs exemples anàlegs en altres països, ha plantejat, des del punt de vista jurídic, el problema de delimitar l’abast de la competència en relació amb la competència exclusiva de l’Estat sobre la legislació penal, processal i penitenciària.
D’altra banda, aquesta singularitat esperona l’anàlisi de la relació que pot tenir amb les diferències reals entre el sistema penitenciari català i el de les presons espanyoles administrades per l’Estat, de les quals és una mostra la menor població penitenciària a Catalunya. Com a conclusió, l’estudi mostra que aquesta diferència no pot atribuir-se essencialment a una singularitat en l’exercici de la competència penitenciària, i que les dades oficials existents no permeten provar fins a quin punt els diversos actors del sistema penal podrien estar reflectint actituds menys punitives de la societat catalana respecte a l’espanyola.
The Statute of autonomy for Catalonia has given to the Autonomous Community the executive power in penitentiary affairs. This fact, unique in Spain and with few equivalent counterparts in other countries, has raised from the legal point of view the need to draw a divide between this power and the State’s exclusive power on criminal, procedural and penitentiary law.
Moreover, this uniqueness encourages analysis to test to what extent this autonomous power can explain the real differences between the Catalan prison system and the Spanish prisons administered by the State. The smaller prison population in Catalonia is an indicator of such a difference. By way of conclusion, the study reveals that such a difference cannot be primarily attributed to a singularity in the exercise of the power in prison affairs, and that the penitentiary official data available do not establish that decisions taken by the various actors in the criminal justice system are a sign of any less punitive attitudes in Catalonia.
