Acceso usuarios
Ignacio García Ferrandis 
, Xavier García Ferrandis, Amparo Vilches Peña
Las diputaciones provinciales fueron un elemento importante en la lucha contra el analfabetismo de la población rural durante el tardofranquismo y la transición española.
En el caso valenciano, la Diputación creó en 1958 el Patronato de Educación Rural con el objetivo de evitar el abandono de los maestros de escuelas rurales por falta de incentivos. La hipótesis de partida de este estudio se articula alrededor de dos ejes. En primer lugar, el Patronato de Educación Rural no solo contribuyó notablemente al desarrollo educativo de los escolares de zonas rurales, sino que también actuó como dinamizador cultural de la población. Incluso, en algunos casos, permitió mejorar aspectos de la economía de algunas zonas rurales. Por otra parte, el Patronato fue capaz de adaptarse a los cambios sociales, educativos y políticos que se produjeron en España durante el periodo analizado. Para contrastar nuestras hipótesis hemos analizado fuentes históricas depositadas en el Archivo de la Diputación Provincial de Valencia. Esta investigación supone una novedad historiográfica porque por primera vez se analiza el papel del Patronato de Educación Rural de la Diputación de Valencia y su importancia en la alfabetización del mundo rural de la provincia de Valencia.
Les diputacions provincials van ser un element important en la lluita contra l’analfabetisme de la població rural durant el tardofranquisme i la transició espanyola. En el cas valencià, la Diputació va crear el 1958 el Patronat d’Educació Rural amb l’objectiu d’evitar l’abandonament dels mestres d’escoles rurals per falta d’incentius. La hipòtesi de partida d’aquest estudi s’articula al voltant de dos eixos. En primer lloc, el Patronat d’Educació Rural, gràcies al protagonisme dels mestres rurals, no només va poder contribuir notablement al desenvolupament educatiu dels escolars de zones rurals, sinó que també va actuar com a dinamitzador cultural de la població. Fins i tot, en alguns casos va permetre millorar aspectes de l’economia d’algunes zones rurals.
D’altra banda, el Patronat, guiat per la implicació dels docents, va ser capaç d’adaptar- se als canvis socials, educatius i polítics que es van produir a Espanya durant la transició política democràtica. Per contrastar les nostres hipòtesis hem analitzat fonts històriques dipositades en l’Arxiu de la Diputació Provincial de València. Aquesta recerca constitueix una novetat historiogràfica perquè per primera vegada s’analitza el paper del Patronat d’Educació Rural de la Diputació de València i la seua importància en l’alfabetització del món rural de la província de València.
The provincial councils were an important element in the fight against illiteracy in the rural population during late Francoism and the Spanish transition. In the Valencian case, the Provincial Council created the Rural Education Board in 1958 with the aim of avoiding teachers from abandoning rural schools due to a lack of incentives. The starting hypothesis of this study revolves around two axes. Firstly, the Rural Education Board, owing to the prominence of rural teachers, was not only able to contribute significantly to the educational development of school children in rural areas, but was also able to act as a cultural catalyst of the population. In some cases they were even able to improve aspects of the economy in some rural areas.
Meanwhile, the Board, guided by the involvement of teachers, was able to adapt to the social, educational and political changes that took place in Spain during the democratic political transition. In order to contrast our hypotheses we analysed historical sources deposited in the Archive of the Provincial Council of Valencia. This research constitutes a historiographical novelty because it is the first time that the role of the Rural Education Board of the Provincial Council of Valencia and its importance in the literacy of the rural world in the province of Valencia has been analysed.
