Acceso usuarios
Naiara Puertas Cartón, Carles Samper Seró
El presente artículo analiza, desde la perspectiva comunicativa, cómo líderes políticos y medios de comunicación hacen uso de una serie de herramientas técnicas y discursivas para insertar las atribuciones que se otorgan al fenómeno de la inmigración dentro del más amplio discurso preelectoral y electoral, nutriendo lo que hemos dado en llamar su politización. El estudio se centra en dos localidades del denominado cinturón rojo de Barcelona (Badalona y L’Hospitalet de Llobregat), caracterizadas por muchos años de gobiernos municipales socialistas. Realiza un análisis de contenido y discursivo de su programación televisiva local en los tres meses anteriores a los comicios municipales de mayo de 2011. Se trata de observar si, más allá del fenómeno como tal, es su gestión comunicativa y de los tiempos y el diseño de agendas y atribuciones lo que posibilita la construcción de un tipo de discurso determinado. También se quiere describir qué estrategias y qué agentes activos pudieron dar lugar a que la inmigración se convirtiera en un tema tan central en la campaña en Badalona, pero no en L’Hospitalet, teniendo además en cuenta que, en aquellos comicios, en la primera localidad tuvo lugar un cambio de color político, mientras que en la segunda no. El objetivo final es evaluar la efectividad del discurso migratorio politizado para establecer el agenda setting, así como hacer una somera descripción de los mecanismos que reproducen lo que el análisis crítico del discurso (ACD) llama racismo de élite.
Aquest article analitza, des de la perspectiva comunicativa, com líders polítics i mitjans de comunicació fan servir una sèrie d’eines tècniques i discursives per inserir les atribucions que s’atorguen al fenomen de la immigració dins del més ampli discurs preelectoral i electoral, nodrint el que s’ha convingut anomenar la seva politització.L’estudi se centra en dues localitats del denominat cinturó vermell de Barcelona (Badalona i l’Hospitalet de Llobregat), caracteritzades per molts anys de governs municipals socialistes. Realitza una anàlisi de contingut i discursiu de la seva programació televisiva local en els tres mesos anteriors als comicis municipals del maig de 2011. Es tracta d’observar si, més enllà del fenomen com a tal, és la seva gestió comunicativa i dels temps i el disseny d’agendes i atribucions el que possibilita la construcció d’un tipus de discurs determinat. També es vol descriure quines estratègies i quins agents actius van poder donar lloc al fet que la immigració esdevingués un tema tan central en la campanya a Badalona, però no pas a l’Hospitalet, tenint a més en compte que, en aquells comicis, a la primera localitat va tenir lloc un canvi de color polític, mentre que a la segona no. L’objectiu final és avaluar l’efectivitat del discurs migratori polititzat per establir l’agenda setting, així com també fer una succinta descripció dels mecanismes que reprodueixen el que l’anàlisi crítica del discurs (ACD) anomena racisme d’elit.
This article takes a communication perspective to analyze how political leaders and media use different technical and discursive tools to situate the claims ascribed to the phenomenon of immigration within the broader pre-electoral and electoral discourse, nurturing what we have called its politicization. The study focuses on two municipalities of the so-called red belt of Barcelona (municipalities surrounding the capital and generally ruled by the left): Badalona and L’Hospitalet de Llobregat, where the Socialist party has ruled locally for many years. It involves a discourse and content analysis of television broadcasts during the three months leading up to the local elections that took place in May 2011. Our aim is to establish whether, beyond the phenomenon as such, the construction of a particular type of discourse is enabled by communication management in relation to timings and the design of agendas and claims. We also aim to describe which strategies and active agents may have resulted in immigration becoming a central issue in the electoral campaign in Badalona whereas not in L’Hospitalet, taking also into account the fact that the elections precipitated a change in government in the first municipality which did not affect the latter. The final objective is to evaluate the effectiveness of the politicized immigration discourse in agenda setting processes, and also to provide a brief description of those mechanisms that reproduce what Critical Discourse Analysis (CDA) has called elite racism.
