Acceso usuarios
María Sol Torres Minoldo
El artículo indaga acerca de una posible limitación generalizada en los diagnósticos de los problemas referidos al envejecimiento y la sostenibilidad de la seguridad social, relacionada con el abordaje y las herramientas metodológicas utilizadas para ponderar las consecuencias económicas del envejecimiento, y particularmente su impacto sobre el financiamiento de la previsión social. Se busca establecer la inadecuación metodológica que supone evaluar las consecuencias materiales del envejecimiento abstrayéndolo de variables económicas con las que interactúa, y con las cuales debiera ser observado conjuntamente, dado que los niveles de actividad económica, de empleo y de productividad no son variables plenamente independientes de los procesos demográficos por los cuales este se produce. En la primera parte, el problema es abordado mediante un análisis teórico, centrado en las limitaciones de las principales herramientas vigentes para evaluar las consecuencias económicas del envejecimiento, y se establecen algunas condiciones indispensables que debería cumplir una metodología adecuada. A continuación, en la segunda parte, se desarrolla una propuesta metodológica alternativa para estudiar la sostenibilidad del envejecimiento y la previsión social mediante tres nuevos indicadores, consistentes con el análisis previamente desarrollado. El documento contribuye a replantear el abordaje acerca de los desafíos de la previsión social y de los retos del envejecimiento para la misma y, como consecuencia, la orientación de la búsqueda de soluciones a la viabilidad de la previsión social en comunidades con diferentes contextos laborales y productivos. Ofrece, además, nuevas herramientas metodológicas para instrumentar dicho abordaje empíricamente.
L’article indaga sobre una possible limitació generalitzada en els diagnòstics dels problemes referits a l’envelliment i la sostenibilitat de la seguretat social, relacionada amb l’abordatge i les eines metodològiques utilitzades per ponderar les conseqüències econòmiques de l’envelliment, i particularment el seu impacte sobre el finançament de la previsió social. Es busca establir la inadequació metodològica que suposa avaluar les conseqüències materials de l’envelliment abstraient-ho de variables econòmiques amb les quals interactua, i amb les quals hauria de ser observat conjuntament, atès que els nivells d’activitat econòmica, d’ocupació i de productivitat no són variables plenament independents dels processos demogràfics pels quals aquest es produeix. A la primera part, el problema s’aborda mitjançant una anàlisi teòrica, centrada en les limitacions de les principals eines vigents per avaluar les conseqüències econòmiques de l’envelliment, i s’estableixen algunes condicions indispensables que hauria de complir una metodologia adequada. A continuació, a la segona part, es desenvolupa una proposta metodològica alternativa per estudiar la sostenibilitat de l’envelliment i la previsió social mitjançant tres indicadors nous, consistents amb l’anàlisi prèviament desenvolupada. El document contribueix a replantejar l’abordatge sobre els desafiaments de la previsió social i dels reptes de l’envelliment per a aquesta i, com a conseqüència, l’orientació de la cerca de solucions a la viabilitat de la previsió social en comunitats amb diferents contextos laborals i productius. Ofereix, a més, noves eines metodològiques per instrumentar aquest abordatge empíricament.
This paper examines a possible limitation of diagnoses on the problems of ageing and the sustainability of social security linked to the approach and the methodological tools used to analyze the economic consequences of ageing, and particularly its impact on financing social security. It seeks to show the methodological inadequacy of assessing the material consequences of ageing by abstracting the economic variables with which it interacts, and which should be jointly observed, since the level of economic activity, employment and productivity are not fully independent variables of the demographic processes by which ageing occurs. In the first part, the problem is approached through a theoretical analysis focusing on the limitations of the main tools currently used to assess the economic consequences of ageing, and some prerequisites that an appropriate methodology should fulfill are established. In the second part, an alternative methodology is developed to study the sustainability of ageing and social welfare through three new indicators, consistent with the previous analysis. The paper contributes to rethinking the approach to the challenges of social security and ageing, and hence the search for solutions to the viability of social welfare in communities with different labour and productive contexts. In addition, it provides new methodological tools to empirically implement this approach.
