Acceso usuarios
Manuel Ardit Lucas
L'expulsió dels moriscos als Països Catalans, i especialment al País Valencià, ha estat objecte d'interpretacions diverses.
Sobretot els historiadors que s'han ocupat del tema han oscil·lat entre una postura que podem anomenar moriscòfila i una altra moriscòfoba. Els primers han estimat que l'expulsió de la minoria islàmica va privar el país d'una població econòmicament molt activa i que per tant aquell fet històric va suposar un greu entrebanc en el procés de desenvolupament capitalista. Els segons, en canvi, tot suposant que els moriscos no eren una minoria econòmica tan decisiva, han pensat que la seva expulsió no tingué gaire influència en aquest sentit i, fins i tot que, si la va tenir, fou en el sentit contrari. Ambdues interpretacions han estat fortament carregades de pressupòsits ideològics. Aquest article pretèn fer una anàlisi de la qüestió de forma més objectiva, analitzant els canvis en l'estructura del poblament després de l'expulsió, l'evolució de la producció agrària durant tota l'edat moderna i, finalment, els canvis en l'estructura de la propietat. Els seus resultats semblen avalar la interpretació que hem quedat en anomenar moriscòfoba, ja que l'estructura del poblament, l'evolució de la producció agrària i els canvis en l'estructura de la propietat semblen assenyalar una acceleració del creixement econòmic capitalista després de l'expulsió dels moriscos.
