Acceso usuarios
Joaquim Martí Mestre
Hernández Casajuana va saber recollir en les seues obres literàries un interessant vocabulari popular, que en part enllaça amb la tradició lingüística dels dramaturgs valencians del segle XIX, i en part representa una innovació, des del moment que té en compte els canvis socials i de costums que es produeixen al segle XX, els quals tenen un reflex en el llenguatge. Aquest article se centra en aquesta parcel·la lèxica més innovadora d’Hernández Casajuana, tot i que considera també la producció d’altres autors contemporanis i anteriors. Així, proporciona novetats en relació amb els diccionaris històrics i etimològics, i dóna compte de la motivació i l’origen de determinats mots i accepcions, així com de diversos neologismes, en la seua etapa d’introducció en el català. Algunes d’aquestes innovacions lèxiques han desaparegut en la llengua actual, i altres han tingut continuïtat, però a principis del s. XX, quan encara no s’havien consolidat, presentaven a vegades formes diferents a les que han acabat triomfant.
