Acceso usuarios
Si algun artista pretenia excloure de la seva vida a ‘la ciència’ i desitjava mantenir-se ‘virtuós’ tot eliminant qualsevol rastre de pensament científic que pogués arribar a les seves mans, ho té francament difícil. No només s’està demostrant que científics i artistes comparteixen algunes de les essències emocionals de la creativitat, si no que a més a més, pareix que usen xarxes neuronals i neuroquímiques bastant similars quan feinegen. Estudiant el cervell, la ‘neuro-estètica’, una jove subespecialitat de la neurobiologia, ha anat descobrint algunes claus de l’experiència creativa. De l’art visual en el que es va centrar inicialment, ha anat avançant també cap altres tipus d’art...i de ciències. En els últims trenta anys, la neurociència ha aportat més informació per entendre l’art que tota la història de l’art en 40.000 anys d'evolució creativa. En aquest article es desgranaran las aportacions més importants que de forma interactiva s’han fet la neurociència a l’art i viceversa.
