Acceso usuarios
Ferran Suay Lerma, Anthyma Franco
Tradicionalment la recerca neurocientífica sobre el bilingüisme s’ha centrat en les implicacions funcionals. El cervell és un òrgan en constant canvi durant tota la vida (per causes genètiques i no genètiques), i la intensitat i freqüència amb què usem el llenguatge fan del bilingüisme una condició d’elevada demanda cognitiva. En l’última dècada s’ha produït un progrés significatiu pel que fa als correlats neurals del processament i la representació del llenguatge, en gran part gràcies als avanços en les tècniques de neuroimatge. Nombrosos estudis han mostrat que el bilingüisme podria estar relacionat amb increments del volum de substància grisa i una integritat superior de la substància blanca en àrees cerebrals implicades en el llenguatge. També s’ha observat que es poden produir endarreriments d’entre 4 i 5 anys en l’aparició de la demència, fet que fa pensar que el bilingüisme podria incrementar la reserva cognitiva.
