Acceso usuarios
David Bueno i Torrens
La capacitat lingüística forma part intrínseca de la humanitat. Malgrat sovint el seu estudi s’aborda des de la perspectiva filològica, social i cultural, per poder-la manifestar cal també un cervell complex i un òrgan fonador adequat. En aquest article s’exposa quin és l’origen evolutiu d’aquesta capacitat en el context del llinatge humà, i quines àrees del cervell hi estan implicades i quina és la contribució genètica; es distingeix entre la capacitat lingüística d’origen biològic i l’aprenentatge cultural dels idiomes concrets; s’emfasitza especialment la seva relació amb altres característiques humanes com la manipulació manual fina, la creativitat i l’autoconsciència, i es discuteix quina relació poden tenir tot això amb l’existència d’un hipotètic lliure albir.
