Les dones treballadores a la fàbrica i al taller domèstic de la Catalunya del segle XIX i primer terç del XX

• Albert Balcells ^[1]
  1. [1] Universitat Autònoma de Barcelona

     Universitat Autònoma de Barcelona

     Barcelona, España

     
• Localización: Catalan Historical Review, ISSN-e 2013-4088, Nº. 8, 2015, págs. 171-180
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Dialnet Métricas: 3 Citas
• Resumen

  • La contribució del treball femení a la industrialització catalana fou molt important tant al sector tèxtil com al de la confecció de roba i, entrat el segle xx, el sector terciari oferí a les dones noves oportunitats de treball assalariat. Aquí s’examina globalment l’evolució del treball femení fabril i al taller domèstic amb la seva problemàtica específica, les resistències que hagué de superar, la incidència de lalegislació suposadament protectora i les conseqüències de la incorporació de les dones al món laboral des del segle xix fins als anys trenta del segle xx.

• Referencias bibliográficas
  • Albert Balcells. «Condicions laborals de l’obrera a la indústria catalana, 1900-1914». Recerques, núm. 2 (1972). Article compilat i ampliat...
  • Juanjo Romero. «Trabajo femenino y resistencia artesana». A: Cristina Borderías (ed.). Género y políticas de trabajo en la España contemporánea,...
  • Josep Benet i Casimir Martí. Barcelona a mitjan segle xix. El moviment obrer durant el Bienni Progressista, 1854-1856. Curial, Barcelona 1976.
  • Miquel Izard. Industrialización y obrerismo. Las Tres Clases de Vapor. Ariel, Barcelona 1973.
  • Antoni Garcia Balañà. La fabricació de la fàbrica. Treball i política a la Catalunya cotonera, 1784-1884. Publicacions de l’Abadia de Montserrat,...
  • Ildefons Cerdà. Monografía estadística de la clase obrera. Barcelona en 1856. Teoría de la urbanización. Reforma y ensanche de Barcelona....
  • Maria Luisa Gutiérrez Medina. La España Industrial, 1847-1853. Un model d’innovació tecnològica. Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya,...
  • Carles Enrech. El Pla contra la Muntanya. Ajuntament d’Alguaire, Alguaire 2003; Carles Enrech. «Les colònies industrials i el projecte social...
  • A. Smith. «La guerra de las continuas. Cambio tecnológico y estrategias sindicales en la industria algodonera catalana, 1889-1914». Sociología...
  • Maria Amàlia Pradas Baena. Teresa Claramunt, la virgen roja barcelonesa: biografía y escritos. Virus, Barcelona 2006.
  • Josep M. Borràs. «Actitudes patronales ante la regulación del trabajo infantil en el tránsito del siglo xix al xx. Salarios de subsistencia...
  • Albert Pérez-Bastardas. Els inicis de les assegurances socials modernes a Catalunya, 1917-1937. Ajuntament de Barcelona, Barcelona 2004.
  • Fernando del Rey. «Condiciones laborales de las mujeres trabajadoras: legislación y actitudes patronales. El caso catalán». A: M. C. García...
  • Rafael Luque. «Les condicions de vida i de treball de les dones sabadellenques del primer quart del segle xx». A: Dona i treball tèxtil. Sabadell...
  • Cristina Borderías: «La reconstrucción de la actividad femenina en Cataluña circa 1920». Historia Contemporánea, núm. 44 (2012), I.
  • Montserrat Llonch. «La evolución de los salarios en la industria textil catalana (1891-1936)». A: Trabajo y relaciones laborales en la España...
  • Albert Balcells. «Les dones obreres a Catalunya durant el primer quart del segle xx». Perspectiva Social, núm. 26 (1988).
  • Albert Balcells. El pistolerisme. Barcelona 1917-1923. Pòrtic, Barcelona 2009.
  • Jordi Ibarz. «Con gesto viril. Política sindical y trabajo femenino en la industria del vidrio de Barcelona, 1884- 1930». A: Género y políticas...
  • Albert Balcells. «Manufactura domiciliària i treball femení a la Catalunya del primer quart del segle xx». Perspectiva Social, núm. 4 (1974)....
  • Dolors Monserdà. Estudi feminista: orientacions per a la dona catalana. Lluís Gili, Barcelona 1909; Dolors Monserdà. El feminisme a Catalunya....
  • Aida Macias Roqueta. Les ecriptores catalanes de 1859 a 1930. El cas de Maria Domènech de Cañellas. Treball de recerca de doctorat de la Universitat...
  • Rossend Llates i Maria Cinta Balagué. Francesca Bonnemaison de Verdaguer i la seva obra. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona 1972; Dolors...
  • Eulàlia Vega. «Mujeres y asociaciones obreras frente al Seguro Obligatorio de Maternidad durante la Segunda República». A: Cristina Borderías...
  • Esther Cortada i Montserrat Sebastià. «La dona i la institucionalització de l’educació». A: Mary Nash (ed.). Més enllà del silenci: les dones...
  • Assumpció Estivill. L’Escola de Bibliotecàries: 1915- 1939. Diputació de Barcelona, Barcelona 1992; Teresa Mañà. Les Biblioteques Populars...
  • Cristina Borderías. Entre líneas. Trabajo e identidad femenina en la España contemporánea. La Compañía Telefónica, 1924-1980. Universitat...
  • Mary Nash. Mujeres Libres. España 1936-1939. Tusquets, Barcelona 1975. De la mateixa autora, «Política, condició social i mobilització femenina:...
  • Assumpta Montellà al llibre El silenci dels telers. Ser dona a les colònies tèxtils catalanes. Ara Llibres, Barcelona 2012.