Acceso usuarios
Ernest Belenguer Cebrià
El present article és una síntesi d’un fenomen — l’anomenat bandolerisme català— que va tenir la seva puixança al llarg d’un segle i mig entre 1500 i 1630, més o menys. S’adverteix que per bandolerisme s’entén tant el que prové de classes altes, com la noblesa, com el més popular. Al cap i a la fi, amb precedents també baixmedievals, forma part d’una història de transversalitat social en tots els àmbits, qüestió que dificulta molt més la repressió oficial — des de la Corona fins a la Diputació del General— perquè hi havia filtracions bandoleres en totes les institucions, inclosa la Reial Audiència. Després es descriuen les etapes més llampants del bandolerisme, les seves personalitats o grups fonamentals, entre d’altres els de nyerros i cadells, i la cruel violència que per tots els llocs generà. Nogensmenys la comparació mínima que es fa amb amples zones de la Mediterrània posa de manifest que el bandolerisme català no és un fet queapareix únicament en la història del nostre país.
