Acceso usuarios
Mónica Salomón
El proceso de globalización de la economía mundial de la era postindustrial ha devuelto a las ciudades el papel protagonista en el sistema económico internacional que habían perdido con el advenimiento del estado-nación. En tanto que nexos de una economía mundial interdependiente, la actividad de las ciudades se transnacionaliza: sus vínculos con otros actores internacionales escapan cada vez más del control de los gobiernos centrales. Por otra parte, son crecientes las demandas que diversos grupos organizados de activistas dirigen a sus gobiernos locales (cuyas competencias, tanto por razones de racionalidad económica como por principios democráticos, tienden a ampliarse), exigiendo acciones o tomas de posición de la colectividad local en temas tradicionalmente monopolizados por el estado. Estos dos tipos de razones hacen que los estudiosos de las relaciones internacionales acepten cada vez con menos reparos a la «ciudad» (a su vez descomponible en elementos menores como gobierno local, opinión pública, grupos de interés, etc.) como integrante –eso sí, secundaria– de las taxonomías de actores internacionales. Si el desarrollo del papel internacional de las ciudades es un fenómeno muy reciente, aún lo es más la atención que los analistas de las relaciones internacionales le han prestado. Por el momento pueden identificarse dos tipos de enfoque. Por un lado, el de quienes intentan aconsejar a las autoridades locales sobre las estrategias que deben seguir para que sus ciudades actúen eficazmente en el marco de la economía mundial globalizada. Por otro, el de quienes describen cierto tipo de actividades transnacionales emprendidas por grupos de ciudadanos en nombre de principios democráticos. Falta aún un tratamiento más abarcador, menos dirigido a sectores concretos y con una conexión más estrecha con temáticas comparables.
El procés de globalització de l’economia mundial de l’era postindustrial ha retornat a les ciutats el paper protagonista en el sistema econòmic internacional que havien perdut amb l’adveniment de l’estat-nació. Com a nexes d’una economia mundial interdependent, l’activitat de les ciutats es transnacionalitza: els seus vincles amb altres actors internacionals escapen cada cop més del control dels governs centrals. D’altra banda, creixen les demandes que diversos grups organitzats d’activistes dirigeixen als seus governs locals (les competències dels quals, tant per raons de racionalitat econòmica com per principis democràtics, tendeixen a ampliar-se), exigint accions o preses de posició de la col·lectivitat local en temes tradicionalment monopolitzats per l’estat. Aquests dos tipus de raons fan que els estudiosos de les relacions internacionals acceptin cada cop amb menys dubtes la «ciutat» (al seu torn descomponible en elements menors com ara govern local, opinió pública, grups d’interès, etc.) com a integrant –això sí, secundària– de les taxonomies d’actors internacionals. Si el desenvolupament del paper internacional de les ciutats és un fenomen molt recent, encara ho és més l’atenció que els analistes de les relacions internacionals li han prestat. De moment poden identificar-se dos tipus de enfocament. D’una banda, el dels que intenten aconsellar les autoritats locals sobre les estratègies que han de seguir perquè les seves ciutats actuïn eficaçment en el marc de l’economia mundial globalitzada. De l’altra, el dels que descriuen un cert tipus d’activitats transnacionals empreses per grups de ciutadans en nom de principis democràtics. Encara falta un tractament més ampli, menys dirigit a sectors concrets i amb una connexió més estreta amb temàtiques comparables.
Due to the process of globalization of the world economy in the post-industrial era, cities i are recovered the major role in the international economic system which they had lost with the surging of the nation-state. As nexus of an interdependent world economy, the activities of cities become transnationalized and their links with other international actors escape more and more from the control of the central governments. On the other hand there are growing demands from different organized groups of activists addressed to their local governments (whose competences, for reasons related as much to economic rationaliy as to democratic principle, tend to widen), asking for the implementation of certain actions on behald of the local collectity in fields traditionally monopolized by the state. For those two kinds of reasons, the analists of lnternational Relations are increasingly accepting the «city» (decomposable in its turn into smaller elements such as local government, public opinion, interest groups, etc.) as an integrant –though secondary– part of the international actors' taxonomies. If the development of the cities' international role is a recent phenomenon, even more so is the attention payed to it by the International Relations' authors. It is possible to identify two kinds of approaches. In the first place the one which seeks to advise local authorities on the best strategies in order to act effectively in the framework of the world globalized economy, in the second place the one which describes certain kind of transnational activities taken up by citizens groups in the name of democratic principles. It is still lacking a more holistic treatment, less addressed to concrete sectors and more closely connected to other comparable subjects in the field.
