Acceso usuarios
José Joaquín Brunner
El autor, analizando el caso chileno, reflexiona acerca de los mecanismos de coordinación y de los circuitos de producción y circulación de los bienes culturales. Postula, con ello, un «marco de determinaciones» —donde el Estado juega un papel destacado— que regule los circuitos culturales y que, en democracia, debe sustituir al ordenamiento autoritario ejercido durante el Gobierno Militar. Muestra los esfuerzos de éste por configurar el conformismo social, por medio de prácticas culturales sustentadoras de los mecanismos de desregulación económica, destacando como los intentos de resistencia, primero, y de oposición cultural, después, señalan la existencia de políticas culturales diversas, formuladas desde canales y actores sociales diferenciados.
The autor, by analysing the Chilean case, discusses the method of coordination of means production and propagation of cultural output. He sets out, by way of explanation, a «framework of objectives» in which the States plays an important role in controling the flow of cultural output, and which in democracy has to replace the authoritarian rules which operate under the military regime. This demonstrates the efforts of the later regime to shape social conformism, through cultural practices which supported the method of economic de-regulation, highlighting how initical attemps of resistence followed later by cultural opposition indicates the existence of diferent cultural policies, posed by socialy diverse groups and factions.
L'autor, tot analitzant el cas xilè fa una reflexió sobre els mecanismes de coordinació i els circuits de producció i circulació de béns culturals. Postula, amb això, un «marc de determinacions» —on l'Estat juga un paper destacat— que reguli els circuits culturals i que, en democràcia, ha de substituir l'ordenament autoritari exercit durant el Govern Militar. Ens mostra els esforcos d'aquest govern per a configurar el conformisme social, per mitjà de pràctiques culturals sustentadores dels mecanismes de desregulació econòmica, tot destacant com els intents de resistència, primer, i d'oposició cultural, després, assenyalen l'existència de polítiques culturals diverses, formulades des de canals i actors socials dfierenciats.
