Acceso usuarios
Dolors Comas d'Argemir 
, Joan Josep Pujadas Muñoz
En este artículo se ha querido establecer la articulación entre vínculos familiares, relaciones sociles y construcción de la identidad, en el caso de los colectivos inmigrantes de clase obrera instalada en los barrios periféricos de Tarragona. El centro de nuestro trabajo está constituido por el análisis de los mecanismos por los que los universos simbólicos, que sirven de soporte a la identidad individual y colectiva, se reproducen o se transforman en estrecha relación de dependencia respecto a los lazos sociales que los inmigrantes establecen en su proceso de inserción en la sociedad receptora. Las condiciones de extrema pobreza en los grupos sociales estudiados dan lugar, en los primeros años de adaptación a la nueva vida urbana, a una situación de crisis personal y familiar. En estas condiciones de dificultad reproductiva, se produce en el seno de los grupos domésticos una tendencia hacia la fusión de las estructuras parentales, que adoptan la forma de los que hemos denominado conglomerados familiares. También las relaciones de paisanaje y de vecindad sirven de filtro para atemperar las dificultades por las que atraviesan los individuos, en el ámbito económico, laboral, relacional y simbólico-cultural.
En aquest article s'ha volgut establir l'articulació entre vincles familiars, relacions socials i construcció de la identitat, en el cas dels col.lectius immigrants de classe obrera instal·lats en els barris perifèrics de Tarragona. El centre del nostre treball està constituït per l'anàlisi dels mecanismes pels quals els universos simbòlics, que serveixen de suport a la identitat individual i col·lectiva, es reprodueixen o es transformen en estreta relació de dependència respecte als vincles socials que els immigrants estableixen en el seu procés d'inserció en la societat receptora. Les condicions d'extrema pobresa en els grups socials estudiats donen lloc, en els primers anys d'adaptació a la nova via urbana, a una situació de crisi personal i familiar. En aquestes condicions de dificultat reproductiva, es produeix en el si dels grups domèstics una tendència cap a la fusió de les estructures parentals, que adopten la forma del que hem denominat conglomerats familiars. També les relacions de paisanatg e i de «veïnat» serveixen de filtre per atemperar les dificultats que tenen els individus en l'ambit econòmic, !aboral, relacional i simbòlico-cultural.
In this article we have tried to establish the articulation between familial ties, social relations and identity construction, in the case of worker immigrant groups living in the peripherical suburbs of Tarragona. The main point of our work is the analysts of the mechanisms bu which symbolic universes, which support individual and collective identity, are re produced and transformed in a close rehtionship of dependence towards the social ties that the immigrants settle in their process of insertion into the receiving society. The conditions of extreme poverty within the social groups that we have studied provoke during the first years of adaptation to the new urban life, a situation of personal and familial crisis. In these conditions of reproductive difficulty, a tendency to the fusion of parental structures is generated in order to construct what we have called familial conglomerates. The neighborhood and fellowship relations act also as a filter to temper the difficulties by which individuals came through, in the economical, working, relational and symbolic-cultural contexts.
