Acceso usuarios
María Teresa Bazo Royo 
En el presente artículo se analizan algunos de los resultados obtenidos en un estudio realizado en el País Vasco a una muestra de 277 estudiantes universitarios/as de segundo ciclo y de posgrado. Se analizan, por un lado, los resultados obtenidos en un test de veinte preguntas y veinticinco variables acerca de los estereotipos más comunes sobre la vejez, la persona anciana en general, y ciertas actitudes y expectativas como personas jóvenes destinadas a envejecer. Por otro lado, se realiza un análisis de contenidos de los relatos en los que la muestra describe y expresa espontáneamente los sentimientos y relaciones que mantiene con los abuelos/as, así como la imagen que les suscitan. Perciben la ancianidad más bien de forma negativa, contrastando con la imagen idealizada que tienen de los abuelos/as. En ese último aspecto se observa una divergencia entre lo ideal y lo real. Cuando la experiencia que tienen del trato con los abuelos/as no concuerda con las imágenes sociales existentes de ellos/as, tienden a considerar que se trata de unos hechos estadísticamente anormales. Por otra parte, consideran que la vejez no es un tiempo agradable de la vida, y la asocian con la enfermedad y la falta de belleza. Se observa una relación directa entre esas variables el rechazo a la propia futura vejez y abuelidad, así como un predominio de los conocimientos basados en los estereotipos. Por otro lado, conforme la imagen de la vejez –y la de los abuelos/as– es más positiva, tienden más a identificarse con ellas.
En aquest article s'nalitzen alguns dels resultats obtinguts en un estudi realitzat al País Basc a partir d'una mostra de 277 estudiants universitaris de segon cicle i postgrau. D'una banda s'analitzen els resultats d'un test de vint preguntes amb vint-i-cinc variables, sobre els estereotips més comuns referents a la vellesa, els ancians, en general, i certes actituds i expectatives com a persones joves destinades a envellir. D'altra banda, es fa una anàlisi de contingut sobre els sentiments, les relacions que mantenen amb els avis/àvies i la imatge que els susciten. Perceben «la vellesa» no d'una forma negativa, contrastada amb la imatge idealitzada que tenen dels avis/àvies. Respecte d'aquest darrer punt, s'observa una divergència entre l'ideal i el real. L'experiència que tenen vers el tracte amb els avis/àvies no concorda amb les imatges socials existents d'ells/es. Consideren que es tracta d'un fet estadísticament anormal; consideren també que la vellesa no és un temps agradable de la vida i l'associen amb la malaltia i la manca de bellesa. S'observa una relació directa entre aquestes variables i el rebuig vers la futura vellesa i la condició de ser avi, així com un predomini dels coneixements basats en els estereotips. D'altra banda, a mesura que la imatge de la vellesa —i la dels avis/àvies— és més positiva, tendeixen a identificar-se més amb elles.
In this article are analysed some of the results obtained from a research study carried out in the Basque Country out of a sample of 277 university students of second cycle and postgraduates. It is examined, on the e one hand, the outcome of a test of twenty questions and twenty-five variables, about the most frequent stereotypes on old age, and elderly in general. Certain attitudes an expectations as young people bound to get old are analysed too On the other hand, it has been realized a content analysis the stories un which the sample describes specifically and spontaneously the feelings and the relationships that they have with their grandparents, as well as the image it is inspired. They consider old age rather negatively in contrast with the idealized image they have of their grandparents. In this respect great difference between the ideal and reality is underlined. When the experience they have of their relationship with their grandparents does not match the previous social images, they tend to think it is a question of statistically abnormal facts. Besides they considered old age is not a pleasant period in life and, it is associated with illness and lack of beauty. It is observed a straight link between those variables and the rejection to their own future old age and and granparenthood, as well as revalence of the knowledge based on the stereotypes. In addition, as the image og old age -and that of grandparents'- growns more positive, the tend to identify themselves with them.
