Acceso usuarios
Este artículo analiza el contenido de tres planes gerontológicos ya publicados, correspondientes a tres comunidades autónomas: el País Vasco, Castilla y León y Valencia. Se analiza la delimitación de la población, la concepción de la vejez que se extrae de estos planes, el papel de la familia, el grado de conocimiento y arraigo con las realidades sobre las que se planifica, el territorio, los servicios alternativos a la institucionalización residencial, la formación de los profesionales y el proceso de evolución. Se comparan los tres planes y se extraen los aspectos diferenciales y coincidentes. Se recomiendan nuevas perspectivas de elaboración de los planes para su evaluación.
Aquest article analitza el contingut de tres plans gerontològics ja publicats, corresponents a tres comunitats autònomes: el País Basc, Castella i Lleó i València. S'hi analitza la delimitació de la població, la concepció de la vellesa que s'extreu d'aquests plans, el paper de la família, el grau de coneixement i d'arrelament amb les realitats sobre les quals es planifica, el territori, els serveis alternatius a la institucionalització residencial, la formació dels professionals i el procés d'evolució. Es comparen els tres plans i se n'extreuen els aspectes diferencials i coincidents. Es recomanen noves perspectives d'elaboració dels plans per avaluar-los.
This article analyses the contents of three already published gerontological plans related to three CCAA: Euskadi, Castilla y León and Valencia. The following issues are analysed: age groups limit, the concept of oldness that arises from these plans, the family role, the depth of knowledge of tanget realities and impact on them, the territory, the alternative services to residential institutionalisation, profesional training and their evolution process. The three plans are compared by drawing differencies and similarities between them. New perspectives to develop plans in order to evaluate them are recomended.
