Acceso usuarios
En aquest curt assaig l’autor proposa una explicació de la tardana aparició de la sociologia a casa nostra a través de la proverbial preocupació dels catalans per la qüestió nacional. Intenta explicar, després, com certes reflexions globals sobre el país, com ara les de Ferrater, Vicens i Fuster, han d’ésser considerades com a part integrant del nostre bagatge sociològic, i no com a excursions extra o metasociològiques d’autors no iniciats. Finalment, l’assaig conté una crítica dels excessos del positivisme a la sociologia catalana, ultrapositivisme que sovint s’amaga rera declaracions teòriques o ideolòbgiques generals i que, al seu parer, hom hauria de superar mitjançant un major rigor teòric en la nostra tasca comuna. Aquestes reflexions giren sempre entorn de la qüestió macrosociològica de la natura de l’estructura social de Catalunya.
