Acceso usuarios
Peter Wagner
El término cosmopolitismo expresa una actitud hacia nuestra época actual y, al mismo tiempo, proporciona ciertas claves para analizarla. Este artículo pretende comprender mejor el resurgimiento del cosmopolitismo desde finales del siglo xx mediante la confrontación de los desarrollos conceptuales de la teoría política y social de la modernidad con las experiencias históricas de interpretación e institucionalización de la modernidad. En el centro de la cuestión se hallan los puntos de vista sobre los vínculos sociales que prevalecen entre los seres humanos y las implicaciones que estos tienen para la construcción y el sostén de las instituciones políticas. La idea común de la modernidad marcada por las tendencias hacia la individualización y la racionalización instrumental se redefine como una interpretación de la modernidad entre otras, y se considera la situación actual más como una lucha en torno a las interpretaciones mundiales que como la imposición de tendencias lineales hacia la globalización y la individualización, la perspectiva dominante en el momento del resurgir del pensamiento cosmopolita.
The term cosmopolitanism both expresses an attitude towards our present time and provides certain keys to analyse it. This article aims to better understand the revival of cosmopolitanism since the end of the twentieth century by confronting conceptual developments in the social and political theory of modernity with the historical experiences of interpreting and institutionalizing modernity. At the heart of the matter are views about the prevailing social bonds between human beings and their implication for building and maintaining political institutions. The common view of modernity as marked by trends towards individualization and instrumental rationalization is redefined as one interpretation of modernity among others; and the current situation is regarded as a struggle over world-interpretations rather the imposition of linear trends towards globalization and individualization, a view that was dominant at the same time as cosmopolitan thinking revived.
El terme cosmopolitisme expressa una actitud cap a la nostra època actual i, alhora, proporciona certes claus per analitzar-la. Aquest article pretén comprendre millor el ressorgiment del cosmopolitisme des de finals del segle xx mitjançant la confrontació dels desenvolupaments conceptuals de la teoria política i social de la modernitat amb les experiències històriques d’interpretació i institucionalització de la modernitat. Al centre de la qüestió es troben els punts de vista sobre els vincles socials que prevalen entre els éssers humans i les implicacions que aquests tenen per a la construcció i el sosteniment de les institucions polítiques. La idea comuna de la modernitat marcada per les tendències cap a la individualització i la racionalització instrumental es redefineix com una interpretació de la modernitat entre d’altres, i la situació actual es considera més com una lluita entorn de les interpretacions mundials que no pas com la imposició de tendències lineals cap a la globalització i la individualització, la perspectiva dominant en el moment del ressorgiment del pensament cosmopolita.
