Acceso usuarios
L'article tracta de l�evolució del regionalisme a Itàlia, des de la seva creació mitjançant l�Assemblea constituent de l'any 1947, fins a la recent reforma constitucional, aprovada pel Senat el 8 d�agost de 2014. Es posa en relleu l�existència de tres fases de descentralització, cadascuna de les quals ha anat seguida d�una fase en sentit invers. Tot i que l�any 2001 es va adoptar un model �quasi federal�, des d�aleshores aquest model institucional s�ha anat buidant pel legislador estatal i per la jurisprudència constitucional, i s�ha anat derivant cap a un procés de recentralització, especialment agreujat a partir del 2008 en què va esclatar la crisi econòmica. Aquest procés ha fet palès que la revisió constitucional de 2001 havia dissenyat un sistema de govern quasi-federal que no era adequat per la societat italiana que, en lloc de més autonomia regional, només demanava una bona governança a tots els nivells de govern. La reforma de 2014 sembla anar en aquesta direcció, vers un �neoregionalisme� consistent principalment en una descentralització administrativa regional.
