Acceso usuarios
María Concepción Carrasco Carpio 
El discurso teórico sobre la diversidad intercultural se encuentra todavía muy alejado de la práctica. Una de las causas de esta distancia es la falta de formación de los docentes (presentes y futuros). Para poner en práctica el enfoque intercultural, resulta imprescindible conocer el discurso de los agentes que lo aplicarán. El objetivo de este análisis es doble: por un lado, conocer la perspectiva dominante del discurso intercultural en un estudio de caso con varias subunidades de futuros docentes y, por otro lado, determinar qué barreras identifican en relación con las prácticas interculturales en las escuelas. Para ello, se crearon treinta grupos de discusión entre el alumnado (302 estudiantes) de primer curso del grado de Educación Infantil y del grado de Educación Primaria de la Facultad de Educación de la Universidad de Alcalá (curso académico 2011-2012). Los resultados indican que, tal vez debido a la escasez de experiencia en diversidad intercultural, la principal perspectiva del discurso es compensatoria y asimilacionista, y, además, que hay cuatro barreras principales entre la teoría y la práctica: la escasez de conocimientos, la inconsistencia de los valores personales con la interculturalidad, las ideas estereotipadas y la falta de una visión transversal en el currículum.
The theoretical discourse on intercultural diversity is still far removed from practice. One reason for this gap is the lack of properly trained teachers (both present and future). To implement the intercultural approach, it is essential to know the discourse of the agents who will apply it. The purpose of this study is twofold: (1) to determine the dominant approach to intercultural discourse through a case study with subcases of future teachers, and (2) to determine what barriers they identify regarding the implementation of intercultural practices in schools. To this effect, 30 focus groups consisting of first-year students (302 in total) enrolled in the BA in Early Childhood and Elementary Education at the Faculty of Education at the University of Alcalá (academic year 2011-2012) were interviewed. The results indicate that (a) perhaps due to a lack of experience in cultural diversity, the primary discourse perspective is compensatory and assimilationist; and (b) there are four main barriers between theory and practice: lack of knowledge, personal values inconsistent with interculturality, stereotyped ideas, and the lack of a transversal vision in the curriculum.
El discurs teòric sobre la diversitat intercultural encara està molt allunyat de la pràctica. Una de les causes d’aquesta distància és la falta de formació dels docents (presents i futurs). Per posar en pràctica l’enfocament intercultural, resulta imprescindible conèixer el discurs dels agents que l’aplicaran. L’objectiu d’aquesta anàlisi és doble: d’una banda, conèixer la perspectiva dominant del discurs intercultural en un estudi de cas amb diverses subunitats de futurs docents i, de l’altra, determinar quines barreres identifiquen en relació amb les pràctiques interculturals a les escoles.Per fer-ho, es van crear trenta grups de discussió entre l’alumnat (302 estudiants) de primer curs del grau d’Educació Infantil i del grau d’Educació Primària de la Facultat d’Educació de la Universitat d’Alcalà (curs acadèmic 2011-2012). Els resultats indiquen que, potser a causa de l’escassetat d’experiència en diversitat intercultural, la principal perspectiva del discurs és compensatòria i assimilacionista, i, a més, que hi ha quatre barreres principals entre la teoria i la pràctica: l’escassetat de coneixements, la inconsistència dels valors personals amb la interculturalitat, les idees estereotipades i la manca d’una visió transversal en el currículum.
