Acceso usuarios
M. Isabel Arbiza Berregui
La moral colectiva de los pueblos o grupos sociales, a medida que éstos avanzan en la comprensión científica y racional de los fenómenos diversos, es decir, en su culturización, pierde su rigidez intolerante e irracional y se enriquece abarcando actitudes, ideologías, comportamientos, etcétera, que difieren de la norma imperante, sin ser por ello menos valiosos ni respetables. Pero, mientras en algunos campos esta moral social evoluciona al compás del tiempo, en otros (especialmente en los relacionados con la sexualidad y concretamente con la femenina) conserva restos arcaicos que crean desfases y desniveles en lo que había de ser un desarrollo armonioso de la mentalidad colectiva y del pensar y proceder de sus componentes. Dentro de las lagunas o marginaciones ejercidas sobre grupos determinados, hemos estudiado el caso específico de las madres solteras y del montaje mental y real que existe: en su contra. Hemos actuado a dos niveles: uno personal, entrevistando a madres solteras, individualmente; y otro social, visitando los centros de asistencia creados para ellas. Entre ambos, hemos seguido los pasos de una madre soltera, desde su embarazo hasta su lucha diaria por integrarse con su hijo en la sociedad. También hemos incidido en el aspecto judicial. Hubiéramos querido completarlo con un sondeo en empresas (a nivel de colocación), colegios (en cuanto a dificultades para ingresar al niño) y finalmente en la calle (mercados, bares, espectáculos). No fue posible por falta de tiempo, pero los resultados obtenidos hablan por sí solos y creemos que reflejan la opinión general y la situación actual con bastante fidelidad.
La moral col·lectiva dels pobles o grups socials, a mesura que aquests avancen en la comprensió científica i racional dels fenòmens diversos, és a dir, en la seva culturització, perd la seva rigidesa intolerant i irracional i s’enriqueix adoptant actituds, ideologies, comportaments, etcètera, que difereixen de la norma imperant, sense que per això siguin menys valuosos ni respectables. Però, mentre que en alguns camps aquesta moral social evoluciona al compàs del temps, en d’altres (especialment en els relacionats amb la sexualitat i concretament amb la femenina), conserva restes arcaiques que creen desfasaments i desnivells en el que havia de ser un desenvolupament harmoniós de la mentalitat col·lectiva i del pensar i procedir dels seus components. Dins de les llacunes o marginacions exercides sobre grups determinats, hem estudiat el cas específic de les mares solteres i del muntatge mental i real que existeix: en contra seva. Hem actuat a dos nivells: un de personal, entrevistant mares solteres, individualment; i un altre de social, visitant els centres d’assistència creats per a elles. Entre tots dos, hem seguit els passos d’una mare soltera, des del seu embaràs fins a la seva lluita diària per integrar-se amb el seu fill en la societat. També hem incidit en l’aspecte judicial. Hauríem volgut completar-lo amb un sondeig en empreses (a nivell de col·locació), col·legis (quant a dificultats per ingressar el nen) i finalment al carrer (mercats, bars, espectacles). No va ser possible per falta de temps, però els resultats obtinguts parlen per si mateixos i creiem que reflecteixen l’opinió general i la situació actual amb força fidelitat.
