Acceso usuarios
El objeto de esta reflexión es interpretar las nuevas políticas de reforma universitaria en América Latina con un nuevo tipo de dominación transnacional a las que se articulan. Su tesis central afirma que, solamente a través de la consideración de las características de un nuevo proyecto cultural tecnológico a escala mundial, es posible comprender el sentido y los rasgos esenciales de los distintos planes de reforma universitaria que actualmente se están elaborando a nivel regional y nacional. Los dos conceptos más importantes que tratan de ponerse en relación se refieren a dos distintos niveles de análisis. Al nivel más general, se trabaja con el supuesto de que, en cada sociedad, existe un determinado horizonte cultural que determina sus objetivos, legitima el trabajo colectivo y configura una diferenciada síntesis social. En el presente, la civilización transnacional tiende al aumento incesante de las fuerzas productivas; al dominio del saber técnico, del tiempo, del espacio y de los recursos energéticos; y al despilfarro –o el lujo– conseguido a través de un dominio cada vez mayor, a escala planetaria, de la materia. A un segundo nivel, limitado a la discusión de la función de los intelectuales en esta sociedad transnacional, se muestra cómo esta nueva cultura se difunde rápidamente en todas las regiones, transformando determinadas instituciones y grupos de hombres para adecuarlos a sus objetivos. Este proceso determina la trivialización del intelectual, su manipulación para ser utilizado dentro de las necesidades y objetivos de la nueva forma cultural y, finalmente, la descualificación de la intelligentsia, de manera que se encuentre despojada de las funciones que tradicionalmente ha ocupado en Occidente, y se adapte al nuevo tipo de dominación.
L’objecte d’aquesta reflexió és interpretar les noves polítiques de reforma universitària a l’Amèrica Llatina amb un nou tipus de dominació transnacional a les quals s’articulen. La seva tesi central afirma que, només a través de la consideració de les característiques d’un nou projecte cultural tecnològic a escala mundial, és possible comprendre el sentit i els trets essencials dels diferents plans de reforma universitària que actualment s’estan elaborant a escala regional i nacional. Els dos conceptes més importants que tracten de posar-se en relació es refereixen a dos diferents nivells d’anàlisi. Al nivell més general, es treballa amb el supòsit que, en cada societat, existeix un determinat horitzó cultural que en determina els objectius, legitima el treball col·lectiu i configura una diferenciada síntesi social. En el present, la civilització transnacional tendeix a l’augment incessant de les forces productives; al domini del saber tècnic, del temps, de l’espai i dels recursos energètics; i al malbaratament –o el luxe– aconseguit a través d’un domini cada vegada més gran, a escala planetària, de la matèria. A un segon nivell, limitat a la discussió de la funció dels intel·lectuals en aquesta societat transnacional, es mostra com aquesta nova cultura es difon ràpidament en totes les regions, transformant determinades institucions i grups d’homes per adequar-los als seus objectius. Aquest procés determina la trivialització de l’intel·lectual, la seva manipulació per ser utilitzat dins les necessitats i els objectius de la nova forma cultural i, finalment, la desqualificació de la intelligentsia, de manera que es trobi desposseïda de les funcions que tradicionalment ha ocupat a Occident, i s’adapti al nou tipus de dominació.
