Acceso usuarios
David Muñoz Rodríguez
Au pair mobility, originally conceived as a form of cultural exchange, conceals forms of paid work and without a clear legal basis, developed mainly by young women with higher education. This program has become a way for middle-class families that can outsource housework, getting cheap and very flexible care work.
First, we describe how in a context of increasing of the vital precariousness, the dominant discourses on human capital and cosmopolitanism prescribe as desirable the mobility in order to increase the employability. Second, by analyzing in-depth interviews we approach to the experiences and representations of women that were employed as au pairs. The results highlight the use of this program to address the absence of labour expectations. This use forced by the situation outlined a scenario that intensifies the pressure felt by the au pairs. Everyday relationships with the families favour the emergence and maintenance of forms of exploitation, hidden under the guise of family relations, where the exchanges are guided by the logic of reciprocity and emotional rewards.
La mobilitat au pair, concebuda inicialment com una forma d'intercanvi cultural, encobreix formes de treball escassament remunerat i sense una cobertura legal clara, desenvolupat majoritàriament per dones joves amb estudis superiors.
Aquest programa ha esdevingut una via per a què famílies de classe mitja puguen externalitzar tasques domèstiques, aconseguint treball de cura barat i molt flexible.
Es descriu en primer lloc com en un context d'extensió la precarietat vital, els discursos dominants sobre el capital humà i el cosmopolitisme prescriuen la mobilitat com quelcom desitjable en el procés d'increment de l'empleabilitat. En segon lloc, mitjançant l'anàlisi d'entrevistes en profunditat es presenta una aproximació a les vivències i les representacions de dones que han treballat mitjançant aquesta figura. Entre els resultats destaca l'ús d'aquest programa per afrontar l'absència d'expectatives laborals al nostre context. Aquest ús forçat per la conjuntura perfila un escenari que intensifica la pressió que senten les au pairs. Les relacions quotidianes amb les famílies afavoreixen el sorgiment i manteniment de formes d'explotació, maquillades sota una aparença anàloga a les relacions familiars, on el tipus d'intercanvi es guia per la lògica de la reciprocitat i les recompenses emocionals.
