Acceso usuarios
Esther Pano Puey, Alba Viñas Ferrer
Més de vint-i-cinc anys després del seu restabliment, els consells comarcals s�han consolidat com a part de l�engranatge del sistema institucional català. No obstant això, alguns dels dubtes que van aflorar en el moment de la seva creació encara continuen vigents.
Davant la manca d�un marc competencial que els atribuís funcions inequívoques, des dels seus inicis els consells comarcals es van erigir com una institució que va buscar l�acomodació en els espais de gestió que no ocupaven els altres nivells d�administració. D�aquesta forma, la comarca esdevé una juxtaposició d�elements propis dels ens locals dotats d�autonomia amb components d�una entitat de desconcentració de la Generalitat. En aquest article reflexionem sobre aquesta mixtura a partir de dades recollides mitjançant una metodologia que permet una anàlisi empírica basada en el desplegament efectiu dels consells comarcals.
