Acceso usuarios
Félix Javier Martínez Llorente 
A principios del siglo xi la revitalización y la restauración diocesanas de la ciudad de Palencia facilitan la introducción en el Reino de León del espíritu cluniacense y reformador de la mentalidad y la organización eclesial que, de la mano de los monasterios catalanes y de sus clérigos, empieza a difundirse por toda la península Ibérica bajo el patrocinio y el impulso del rey pamplonés Sancho III el Mayor y sus sucesores en el trono de este Reino. Durante casi dos centurias, tanto los prelados, que desde su restaurador, el catalán Ponç, hasta el lombardo Arderico ocupan su sede pontifical, como los evocadores nombres de la mayor parte de los integrantes de su capítulo, más propios de las tierras de la Marca Hispánica que de la tierra castellana, harán manifestación de la destacada y sorprendente presencia por la Tierra de Campos altomedieval de una importante colonia de occitanos y francocatalanes. Un hecho que permite europeizar el Reino y el imperio leoneses.
In the early eleventh century, the diocesan revitalization and restoration of Palencia contributes to the insertion in the kingdom of Leon of the Cluniac spirit which reforms the mentality and organization of the church by the help of the Catalan monasteries and their clergy. With their help and the promotion of Sancho III the Great (king of Pamplona) and his successors on the throne of this kingdom, this spirit begins to spread throughout the Iberian Peninsula. For nearly two centuries both prelates from the restorer, Catalan Ponç, to Arderico Lombard, take their pontifical office, with evocative names of most of the members of their chapter, names which are more common in the Hispanic Brand than in the Castilian land. They will be a reflection in the high middle ages, of the outstanding and amazing presence in the Tierra de Campos land of a large colony of Occitan and franc-catalonians. A fact which allows to europeanize the kingdom and empire of Leon.
Au début du xie siècle la revitalisation et la restauration diocésaines de la ville de Palencia faciliten l�introduction dans le royaume de Léon de l�esprit clunisien et réformateur de la mentalité et de l�organisation ecclésiale, promue par des monastères catalans et ses ecclésiastiques, on commence à se répandre par toute la Péninsule Ibérique sous le patronat et l�impulsion du roi de Pamplona Sancho III le Majeur et ses successeurs dans le trône de ce royaume. Durant presque deux siècles tant les prélats qui depuis son restaurateur, le catalan Ponç, et jusqu�au brun au dos clair Arderico, occupent son siège pontifical, avec les noms évocateurs de la plupart des intégrants de son chapitre, plus propres des terres de la Marque Hispanique que de la terre castillane, ils feront la manifestation de la remarquable et surprenante présence pour la Tierra de Campos haut médiéval d�une importante colonie d�occitans et de franc-catalanes. Un fait que permet européiser le royaume et l�empire de Léon.
Al principi del segle xi la revitalització i la restauració diocesanes de la ciutat de Palència faciliten la introducció al regne de Lleó de l�esperit cluniacenc i reformador de la mentalitat i l�organització eclesial que, sota el guiatge dels monestirs catalans i dels seus clergues, es comença a difondre per tota la península Ibèrica amb el patrocini i l�impuls del rei pamplonès Sanç III el Gran i dels seus successors al capdavant del tron d�aquest regne. Durant gairebé dues centúries, tant els prelats, que des del seu restaurador, el català Ponç, fins al llombard Arderic van ocupar la seva seu pontifical, com els evocadors noms de la major part dels integrants del seu capítol, més propis de les terres de la Marca Hispànica que de la terra castellana, van fer manifestació de la destacada i sorprenent presència en la Tierra de Campos altmedieval d�una important colònia d�occitans i francocatalans. Un fet que va permetre europeïtzar el regne i l�imperi lleonesos.
