Acceso usuarios
L'ús de llengües minoritàries a l'Administració pública té un alt valor simbòlic i, per tant, això pot facilitar que l'estatus dels idiomes afectats millori. Aquest article se centra en l'anàlisi de l'ús de les llengües minoritàries a l'Administració pública d'Irlanda del Nord. Inclou una breu història del paper que han exercit aquests idiomes al país i un examen de la seva situació demogràfica (els censos de 2001 i 2011), abans d'abordar els compromisos i la legislació internacionals, la posada en marxa de la legislació (determinada principalment pels informes estatals sobre les obligacions internacionals pertinents) i les propostes d'una futura legislació respecte de la protecció de l'irlandès i de l'escocès de l'Ulster a Irlanda del Nord.
L'idioma irlandès és una llengua celta que històricament s'ha parlat a Irlanda. Moltes persones a Irlanda del Nord la consideren una part molt important del seu patrimoni cultural. Segons el cens de 2001, l'irlandès el parla el 10,4% de la població d'Irlanda del Nord i es va calcular (al cens de 2001 no hi havia preguntes sobre l'escocès de l'Ulster, que van ser introduïdes per primera vegada al cens de 2011) que l'escocès de l'Ulster, l'altre idioma parlat a Irlanda del Nord, a part de l'anglès i de l'irlandès, el parlava un 2% de la població. De fet, segons el cens de 2011, el nombre de persones amb algun coneixement d'irlandès i d'escocès de l'Ulster és semblant. Un 8,08% de la població d'Irlanda del Nord es pot comunicar en l�escocès de l'Ulster i el 10,65% té coneixements d'irlandès. És sorprenent que no hi hagi una enorme diferència entre els dos percentatges.
La Llei d'Irlanda del Nord de 1998 va atorgar a l'Assemblea d'Irlanda del Nord unes competències legislatives per a la majoria de les polítiques que són pertinents per a la protecció de l'irlandès i de l'escocès de l'Ulster. No obstant això, parlant a grans trets, aquestes competències no s'han fet valer, per culpa, en gran part, de la naturalesa altament discutida de la llengua a Irlanda del Nord, i al punt mort al qual s'ha arribat entre els partits nacionalistes, que dispensen un ampli suport a les accions legislatives encaminades a protegir l'irlandès, i als partits unionistes, que s'oposen a aquestes mesures i invoquen la protecció de l'escocès de l'Ulster. La societat nord-irlandesa està dividida. I hi ha estereotips que no han permès gaudir de l'herència lingüística d'Irlanda del Nord. Aquest article se centra, doncs, especialment, en l'ús de l'irlandès i de l'escocès de l'Ulster a l'Administració pública d'Irlanda del Nord.
