Acceso usuarios
Carmen Muñoz Lahoz
El avance de la introducción de la lengua extranjera en la escuela se ha justificado principalmente con dos argumentos: (1) los niños pequeños son mejores aprendiendo lenguas y (2) el bilingüismo aporta beneficios cognitivos a los niños. Sin embargo, los resultados de diversas investigaciones empíricas muestran que estas afirmaciones deben matizarse.
Por lo que respecta a la primera, cabe tener en cuenta que es cierta para la adquisición de una segunda lengua por inmersión social o escolar, pero no para el aprendizaje de una lengua extranjera en una situación de exposición a la lengua muy limitada. En esta última situación, y con el mismo número de horas de clase, los que han iniciado el aprendizaje de la lengua cuando son mayores obtienen un mayor dominio de prácticamente todas las habilidades lingüísticas. Con relación a la segunda afirmación, debe tenerse en cuenta que sólo el bilingüismo equilibrado repercute positivamente en el desarrollo cognitivo de los niños. El nivel de dominio de la lengua extranjera que se adquiere en nuestro sistema escolar es tan bajo que en ningún caso puede hablarse de bilingüismo (o trilingüismo) equilibrado y, en consecuencia, difícilmente de efectos cognitivos positivos.
L’avançament en la introducció de la llengua estrangera a l’escola s’ha justificat principalment amb dos arguments: (1) els nens petits són millors aprenents de llengües i (2) el bilingüisme aporta beneficis cognitius als infants. Tanmateix, els resultats de diverses recerques empíriques mostren que cal matisar aquestes dues afirmacions.
Pel que fa a la primera, cal tenir en compte que és certa per a l’adquisició d’una segona llengua per immersió social o escolar, però no per a l’aprenentatge d’una llengua estrangera quan l’exposició a aquesta llengua és molt limitada. En aquesta darrera situació, i amb el mateix nombre d’hores de classe, els que han iniciat l’aprenentatge de la llengua quan són més grans obtenen un millor domini de pràcticament totes les habilitats lingüístiques. En relació amb la segona afirmació, s’ha de tenir present que tan sols el bilingüisme equilibrat repercuteix positivament en el desenvolupament cognitiu dels infants. El nivell de domini de la llengua estrangera que s’assoleix en el nostre sistema escolar és tan baix que en cap cas es pot parlar de bilingüisme (o trilingüisme) equilibrat i, per tant, difícilment d’efectes cognitius positius.
The age at which school children begin instruction in the foreign language has been brought forward on two main grounds: (1) young children are better language learners than older children, and (2) bilingualism brings cognitive advantages to children. Both statements are critically analysed in this paper.
First of all, recent research findings show that the advantage that younger learners show in a naturalistic language learning situation (or through school immersion) disappears in a formal language learning situation with very limited exposure to the target language. Secondly, the positive effects on cognitive development that have been revealed through research correspond to situations of balanced bilingualism, that is, situations in which children have a high command of the two languages. In contrast, children’s command of the foreign language in our context is very limited and hence far from the situation of balanced bilingualism (or trilingualism) that is said to bring positive cognitive effects.
