Acceso usuarios
Francesc Xavier Vila i Moreno
En este artículo se pretende responder dar respuesta a una pregunta relacionada con los usos lingüísticos de los escolares: puede afirmarse, como han hecho bastantes comentaristas, que en Cataluña el catalán «¿ha ganado la escuela pero ha perdido el recreo?». Para ello, se parte de la distinción entre dos tipos de usos lingüísticos: los institucionales (cuyo análisis permitirá determinar hasta qué punto el catalán «ha ganado la escuela») y los interpersonales (mediante los cuales podrá conocerse si el catalán «ha perdido el recreo»).
A partir de datos procedentes de estudios macrosociolingüísticos y de investigaciones etnográficas, el autor llega a la conclusión de que, si por «ganar la escuela» se entiende convertir el catalán en la lengua vehicular predominante (pero no única) de la mayoría de escuelas de Cataluña, la afirmación es básicamente adecuada en relación con la educación primaria, y bastante menos correcta para la secundaria. En cambio, la segunda parte del enunciado no es acertada e induce a error de diagnóstico: ni el catalán ha desaparecido del recreo, ni su retroceso puede atribuirse a un cambio repentino y reciente, ni este retroceso puede restringirse a la escuela. En resumen, «se ha avanzado mucho en la escuela, pero poco en el recreo».
The main goal of this paper is to answer a question related to the linguistic practices of the pupils: can we state, as some authors have done, that in Catalonia the Catalan language «has gained the school but has lost the playground?». A distinction is made between two language practices: institutional practices (whose analysis allowed us to determine to what extent Catalan «has gained the school») and interpersonal practices (whose analysis will reveal whether Catalan «has lost the playground»).
By means of data from macrosociolinguistic and ethnographic research, the author comes to the conclusion that, if «gaining the school» means to turn Catalan into the main (but not the only) medium of education of most schools in Catalonia, the statement is basically adequate in relation to primary education, but less correct with regard to secondary education. On the other hand, the second part of the statement is not correct and leads to a diagnosis error: neither has Catalan disappeared from the playgrounds, nor can its decreasing use be attributed to a sudden and recent change, or be restricted to the school. To sum up, «Catalan has advanced a lot in the school, but not much in the playground».
En aquest article es pretén donar resposta a una pregunta relacionada amb els usos lingüístics dels escolars: es pot afirmar, com han fet força comentaristes, que a Catalunya el català «ha guanyat l’escola però ha perdut el pati?». Per fer-ho, es parteix de la distinció entre dos tipus d’usos lingüístics: els institucionals (l’anàlisi dels quals permetrà determinar fins a quin punt el català «ha guanyat l’escola») i els interpersonals (mitjançant els quals es podrà conèixer si el català «ha perdut el pati»).
A partir de dades procedents d’estudis macrosociolingüístics i de recerques etnogràfiques, l’autor arriba a la conclusió que, si per «guanyar l’escola» s’entén convertir el català en la llengua vehicular predominant (però no única) de la majoria d’escoles de Catalunya, l’afirmació és bàsicament adequada en relació amb l’educació primària, i força menys correcta per a la secundària. En canvi, la segona part de l’enunciat no és encertada i indueix a error de diagnòstic: ni el català ha desaparegut dels patis, ni se’n pot atribuir la reculada a un canvi sobtat i recent, ni es pot restringir aquesta reculada a l’escola. En resum, «s’ha avançat molt a l’escola, però no gaire al pati».
