Acceso usuarios
Joaquim Arnau i Querol
Detrás del aumento de las horas de castellano en los centros educativos de primaria y secundaria que prevén los reales decretos 830/2003 y 831/2003, hay la creencia que los escolares del Estado español y, especialmente, los de Cataluña saben poco castellano, y que el bilingüismo se encuentra en peligro en territorios como Cataluña.
A partir de datos que proporcionan diversas investigaciones empíricas, en el presente artículo se demuestra (1) que el conocimiento de castellano del alumnado de Cataluña no es inferior al del alumnado del resto del Estado, (2) que la adopción del catalán como lengua vehicular de la escuela no ha influido negativamente en la competencia en castellano, y (3) que los niños y adolescentes catalanohablantes se acercan más al bilingüismo equilibrado que los castellanohablantes. Además, y a partir de estudios en el campo de la enseñanza y del aprendizaje de segundas lenguas, se llega a la conclusión que es más importante la naturaleza de las actividades que se desarrollan para aprender una segunda lengua que el tiempo de exposición a esta lengua
Darrere de l’augment de les hores de castellà en els centres educatius de primària i secundària que preveuen els reials decrets 830/2003 i 831/2003, hi ha la creença que els escolars de l’Estat espanyol i, especialment, els de Catalunya saben poc castellà, i que el bilingüisme es troba en perill a territoris com Catalunya.
A partir de les dades que proporciones diverses investigacions empíriques, en aquest article es demostra que (1) el coneixement de castellà de l’alumnat de Catalunya no és inferior al de l’alumnat de la resta de l’Estat, (2) l’adopció del català com a llengua vehicular de l’escola no ha influït negativament en la competència en castellà, i (3) els infants i adolescents catalanoparlants s’acosten més al bilingüisme equilibrat que no pas els castellanoparlants. A més a més, i a partir de recerques en el camp de l’ensenyament/aprenentatge de segones llengües, s’arriba a la conclusió que és més important la naturalesa de les activitats que es fan per aprendre una segona llengua que no pas el temps d’exposició a aquesta llengua.
The belief that lies behind the increase of hours of Castilian at the primary and secondary school (Acts 830/2003 and 831/2003), is that the pupils in Spain and, specially, in Catalonia do not know enough Spanish, and that bilingualism is in danger in territories such as Catalonia.
By means of data provided by some empirical research, this paper aims to prove that: (1) the knowledge of Castilian that Catalan pupils have is not lower than the knowledge pupils from other parts of Spain have, (2) the adoption of Catalan as the main medium of education has not had negative effects on their competence in Castilian, and (3) Catalan-speaking children and teenagers are closer to balanced bilingualism than Castilian-speaking pupils are. Moreover, research findings seem to show that the nature of the activities that are developed in a second language is more significant than the time of exposure to that language.
