Acceso usuarios
María Teresa Turell Julià
La lingüística forense s'encarrega d'analitzar la interfície entre llenguatge i dret i s'estructura en tres grans àrees d'estudi: el llenguatge jurídic, el llenguatge judicial i el llenguatge probatori. En el marc del llenguatge probatori, els àmbits d'estudi de la detecció de plagi, d'una banda, i la determinació o atribució d'autoria, de l'altra, es poden considerar l'anvers i el revers d'una mateixa moneda en el sentit que si dos o més textos escrits presenten un grau elevat de similitud textual, s'ha de concloure que o bé han estat plagiats o bé han estat escrits pel mateix autor. La detecció forense del plagi té a veure amb l'establiment del nivell llindar de similitud textual entre dos o més textos per damunt del qual aquesta similitud es pot considerar sospitosa. La determinació o atribució forense de l'autoria de textos escrits està inscrita en tasques de classificació de textos, i trets i variables lingüístiques atribuïbles a un mateix autor o a autors diferents.
