Acceso usuarios
Núria Gavaldà Ferré
Aquest article proposa l'aplicació de diverses premisses i mètodes de la sociolingüística de la variació a l'estudi de l'estil idiolectal (conjunt d'eleccions lingüístiques que cada individu fa de les possibles alternatives que la seva llengua li ofereix (Nolan, 1994; Coulthard, 2004)) amb finalitats forenses. L'estudi que es presenta s'emmarca dins el projecte Idiolectometria Forense i Índex de Similitud Idiolectal i tracta d'establir un índex de similitud idiolectal (ISI) per al mòdul fonològic de l'anglès que estableixi la distància idiolectal a partir de la qual es pugui determinar si dues mostres lingüístiques provenen o no del mateix parlant. L'elaboració d'aquest ISI es basa en l'estudi exhaustiu de determinades variables fonològiques pertanyents a la varietat de l'anglès britànic del sud i les dades que s'analitzen han estat extretes a partir d'un estudi mostrari (panel study) en temps real, dins el marc Labovià (Labov, 1966 i 1973; Turell 1995 i 2003). Les hipòtesis principals són: a) que la variació entre diferents parlants (la variació interparlant) sembla que és més alta que la variació en un mateix parlant (la variació intraparlant) i b) que l'estil idiolectal d'un individu sembla que es manté relativament estable al llarg del temps. Els resultats obtinguts fins ara confirmen les hipòtesis plantejades, ja que indiquen que la variació de les variables fonològiques en un mateix parlant sembla que és més baixa que la variació de les mateixes variables entre diferents parlants.
