La interpretació judicial i el paper de l�intèrpret és una realitat que ha rebut l�atenció de la lingüística forense, sobretot en el pla internacional. Estudis com els de Berk-Seligson (1990) o Hale (2004) apunten el fet que determinades decisions lingüístiques i usos discursius per part de l�intèrpret poden tenir importants repercussions en la percepció que els operadors jurídics es fan dels testimonis prestats pels integrants de la minoria lingüística i del valor i credibilitat que els concedeixen. D�aquí prové la necessitat de comprovar si el que observem en altres ordenaments jurídics és també vàlid en el cas d�Espanya. Des dels estudis de traducció i interpretació, i mitjançant investigacions de naturalesa descriptiva, també s�ha produït un apropament a la realitat discursiva dels processos multiculturals i multilingüístics en què intervé un intèrpret (Ortega Herráez 2006). Aquest article abordarà la realitat de l�adaptació lingüística del discurs per part de l�intèrpret judicial i reflexionarà sobre les motivacions i conseqüències d�aquesta adaptació.