En la nova Llei d�acollida el català es defineix com la llengua comuna i vehicular dels serveis d�acollida per a persones nouvingudes en tant que llengua pròpia de Catalunya. En aquest article s�analitza el paper del català en un projecte residencial per a migrants gestionat per organitzacions no governamentals, que s�insereix dintre del pla d�acollida d�una ciutat catalana. L�estudi etnogràfic que es presenta analitza, per mitjà dels conceptes de l�autenticitat i l�anonimat (Woolard 2008), les tensions pràctiques i ideològiques que s�observen en relació amb l�ús de la llengua catalana i les conseqüències socials que tenen per als participants. Com en altres institucions catalanes, s�observa que hi predomina la ideologia de l�autenticitat, que relega el català a un ús intragrupal i que fa del castellà la llengua de comunicació per defecte. Es conclou que, contràriament als objectius del projecte, les pràctiques lingüístiques estudiades no afavoreixen la incorporació social plena dels migrants.