Acceso usuarios
Patricia Delgado Granados
Una consecuencia de las nuevas miradas historiográficas del siglo XX ha sido la revalorización de la historia y la memoria en la construcción del pasado. En torno a estas cuestiones se inicia este trabajo, poniendo de manifiesto su valor en la construcción de una identidad colectiva, a la vez que se señala la importancia de la dimensión moral en el quehacer histórico, y los riesgos que conlleva la amnesia histórica. En este sentido, el presente estudio analiza un episodio histórico aún poco explorado -el exilio republicano en México- y la destacada relevancia educativa de sus protagonistas, formado por un buen número de profesionales de la enseñanza y de jóvenes en edad escolar. Estas circunstancias influyeron en la amplitud de iniciativas pedagógicas llevadas a cabo por maestros, profesores e inspectores españoles, entre las que destacó la creación de una de las instituciones más emblemáticas -el Colegio Madrid-, referente fundamental de la influencia de la Institución Libre de Enseñanza y de la Escuela Nueva fuera de España. Consideramos que recuperar la historia de esta institución implica, además de un ejercicio didáctico de concienciación del significado de la historia en el presente, un ejercicio de justicia o reparación del daño moral hacia los exiliados. Su vigencia es un claro ejemplo de la simbiosis hispano-mexicana que se ha ido configurando durante más de sesenta años y que se aprecia en la actualidad. Para su reconstrucción histórica se han analizado diversas fuentes escritas de archivo y fotográficas conservadas al respecto, prestando especial atención a los archivos del Colegio Madrid de México (ACM) y del Comité Técnico de Ayuda a los Republicanos Españoles (CTARE), así como a la prensa mexicana de la época.
Una conseqüència de les noves mirades historiogràfiques del segle XX ha estat la revalorització de la història en la construcció del passat. Al voltant d'aquesta qüestió s'inicia aquest treball, on es posa de manifest el valor en la construcció de la identitat col.lectiva, alhora que s'assenyala la importància de la dimensió moral en la tasca de l'historiador i els riscs que ocasiona l'amnèsia històrica. En aquest sentit, el present estudi analitza un episodi encara poc explorat -l'exili republicà a Mèxic- i l'important rellevància educativa dels seus protagonistes, un bon nombre de professionals de l'ensenyament i de joves en edat escolar. Aquestes circumstàncies influïren en l'amplitud d'iniciatives pedagògiques portades a terme per mestres, professors i inspectors de l'Estat espanyol, entre les quals cal fer esment de la creació d'una de les institucions més emblemàtiques: el Colegio de Madrid, referent fonamental de la influència de la Institució Lliure d'Ensenyança i de l'Escola Nova fora d'Espanya. Considerem que recuperar la història d'aquesta institució implica, a més d'un exercici didàctic de conscienciació del significat de la història en el present, un exercici de justícia o reparació del dany moral envers els exiliats. La seva vigència és un clar exemple de la simbiosi hispanomexicana, que s'ha anat configurant durant més de seixanta anys i que s'aprecia en l'actualitat. Per a la seva reconstrucció històrica s'han analitzat diverses fonts escrites d'arxiu i fotogràfiques conservades sobre aquest tema, posant especial atenció als arxius del Colegio de Madrid a Mèxic (ACM) i del Comitè Tècnic d'Ajuda als Republicans Espanyols (CTARE), així com a la premsa mexicana de l'època.
One consequence of the new historiographical views of the 20th century is the revaluation of history in the construction of the past. Around these issues this study begins, where we demonstrate the value in the construction of the collective identity, whilst pointing out the importance of the moral dimension in the work of historians and the risks caused by historical amnesia. Along these lines, the present study analyses a hitherto poorly explored episode -the Republican exile in Mexico- and the significant educational relevance of its protagonists, made up of a large number of teaching professionals and of schoolchildren. These circumstances influenced the breadth of educational initiatives carried out by primary and secondary school teachers, and inspectors in the Spanish State, amongst which it is worth noting the creation of one of the most emblematic institutions -the Madrid School- a fundamental example of the influence of the Institución Libre de Enseñanza [Free Institution of Education] and of the New School outside Spain. We consider that retrieving the history of this institution entails, besides a didactic exercise of raising the awareness of the meaning of history in the present, an exercise in justice or in repairing the moral damage towards the exiles. Their current validity is a clear instance of the Hispanic-Mexican symbiosis that has taken shape over more than sixty years and which can be appreciated nowadays. For this historical reconstruction, diverse written and photographic archive sources on this issue were analysed, paying special attention to the archives of the Madrid School in Mexico (ACM) and of the Technical Committee to Aid Spanish Refugees (CTARE), as well as the Mexican press of the time.
