Acceso usuarios
El artículo quiere ser una aportación a la pedagogía y práctica escolar de la Ilustración, en la concepción y uso de los manuales o libros de texto. Así se focaliza la atención en un «prontuario» de la época -el episcopado del obispo ilustrado Josep Climent en Barcelona-, los años setenta del siglo XVIII. Se trata de la Gramática castellana -en realidad un texto bilingüe catalán/castellano- del Dr. Salvador Puig, catedrático y estrecho colaborador de Climent en su Colegio Episcopal. La Gramática contiene un valioso prólogo del autor, valioso no sólo por las sugerencias didácticas, cuando no declaraciones formales de la pedagogía del momento, sino por la referencia biográfica al impulsor de la edición: el Dr. Climent y Avinent, que ya desde el tiempo de catedrático de filosofía tomista en el Estudi General de València, se había significado por su amor al estudio y a los libros. Salvador Puig, a pesar de esforzarse en presentar la edición como modesta -la califica de «Obrita»-, argumentando el poco tiempo de que dispuso para redactarla -por las «prisas» de Climent en disponer de ella- y que, realmente, el estudio gramatical de la lengua no era lo que como catedrático de retórica dominaba, la Gramática llega a ser, finalmente, una publicación emblemática y significativa, en cumplimiento de la Pragmática borbónica de oficialidad del castellano y el esfuerzo de algunos -Climent entre ellos- de conservar la pervivencia del catalán.
La present vol ser una aportació a la pedagogia i pràctica escolar de la Il·lustració, en la concepció i l'ús dels manuals o llibres de text. Es fa focalitzant l'atenció en un «promptuari» de l'època -l'episcopat del bisbe il·lustrat Josep Climent a Barcelona-, els anys setanta del segle XVIII. Es tracta de la Gramática castellana -en realitat un text bilingüe català/castellà- del doctor Salvador Puig, catedràtic i col·laborador estret de Climent al Col·legi Episcopal. La Gramática conté un valuós pròleg de l'autor, no només -valuós- pels suggeriments didàctics, quan no declaracions formals de la pedagogia del moment, sinó per la referència biogràfica a l'impulsor de l'edició: el doctor Climent i Avinent, que ja des del temps de catedràtic de filosofia tomista a l'Estudi General de València s'havia significat pel seu amor a l'estudi i als llibres. Tot i que Salvador Puig s'esforça per presentar l'edició com a modesta -«Obrita» en diu ell-, argumentant el poc de temps de què disposà per confegir-la -per les «presses» de Climent de disposar-ne- i que ben bé l'estudi gramatical de la llengua no era el que, com a catedràtic de retòrica, dominava, la Gramática esdevé, finalment, una publicació emblemàtica i significativa, en compliment de la pragmàtica borbònica d'oficialitat del castellà i fruit de l'esforç d'alguns -Climent entre ells- per la pervivència del català.
This is intended to be a contribution to the pedagogy and school practice of the Enlightenment, in the design and use of manuals or text books. This is carried out by focusing on a «promptuari» [handbook] of the time - the episcopate of the Enlightenment bishop, Josep Climent, in Barcelona -in the seventies of the 18th century. We are speaking about: Gramática castellana -actually a bilingual text Catalan/Spanish- by Dr Salvador Puig, professor and close collaborator with Climent, at the headquarters of the Episcopal School. Gramática contains a prologue by the author which is valuable, not only for its didactic suggestions or formal declarations regarding the pedagogy of the time, but also due to the bibliographic reference to the driving force behind the publication: Dr. Climent i Avinent, who had since his time as professor of Thomist philosophy at the Estudi General de València stood out for his love of study and books. Even though Salvador Puig attempts to present the publication as a modest one -«Obrita» [small work] he calls it- by arguing the short time he had to write it -due to the «hurry» Climent was in to have it- and the fact that the grammatical study of language was not what, as a professor of rhetoric, he mastered, Gramática became, finally, an emblematic and significant publication, in accordance with the Bourbon proclamation of the official status of Spanish and the effort of some -Climent included- to preserve the survival of Catalan.
