Les arts plàstiques de l'època del Barroc al principat de Catalunya i als comtats de Rosselló i Cerdanya

• Autores: Joan Bosch Ballbona
• Localización: Catalan Historical Review, ISSN-e 2013-4088, Nº. 7, 2014, págs. 127-140
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen

  • Un cop superats els prejudicis que impedien de comprendre'n l'autèntica naturalesa, la història de l'art català va rehabilitant la memòria de l'època barroca i en va redescobrint una imatge més fidedigna, tot i haver d'acceptar que una part fonamental ha quedat greument alterada per les destruccions provocades per la desamortització del segle xix i la Guerra Civil del xx: la d'una època fonamental i decisiva per a la configuració del patrimoni històric i artístic, rica d'autors i d'episodis capaços de propiciar relats tan interessants, intensos i suggerents com els de qualsevol altre moment de la nostra història artística.

• Referencias bibliográficas
  • Cèsar Martinell i Brunet. Alpha, Barcelona 1959-1963, col·l. «Monumenta Cataloniae», vol. 10-12;
  • Martinell, amb Joan Ainaud de Lasarte i Rafael Benet, a Joaquim Folch i Torres (ed.). L’art català. Vol. II. Aymà, Barcelona 1958;
  • Tesi doctoral de Santiago Alcolea Gil. La pintura en Barcelona durante el siglo xviii. Barcelona 1959-1962, 2 v., o l’interès de publicacions...
  • Joan-Ramon Triadó. L’època del Barroc, s. xvii-xviii. Edicions 62, Barcelona 1984, col·l. «Història de l’art català», núm. 5.
  • Joaquim Garriga. «Entorn de l’escultura barroca i el seu context». A: Joan Bosch Ballbona (ed.). Alba Daurada. L’art del retaule a Catalunya:...
  • Exposicions «Alba Daurada» al Museu d’Art de Girona, «Lluís Bonifàs i Massó» del Museu de Valls, o «Guerra. La peinture baroque en pays catalan...
  • Joan-Ramon Triadó i Rosa M. Subirana. «Pintura moderna». A: Pintura moderna i contemporània. L’Isard, Barcelona 2001, p. 12-161, col·l. «Art...
  • Joan-Ramon Triadó i Rosa M. Subirana. «Escultura moderna». A: Escultura moderna i contemporània. L’Isard, Barcelona 1998, p. 12- 127, col·l....
  • Joan-Ramon Triadó a la col·lecció «L’art català» d’Edicions 62 de 1984.
  • Marià Carbonell. «Pintura religiosa i pintura profana en inventaris barcelonins». Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols,...
  • Julien Lugand. Peintres et doreurs en Roussillon aux xviie et xviiie siècles. Trabucaire, Perpinyà 2006.
  • [Jaume Barrachina. «Les arts decoratives catalanes a l’època del Barroc». A: Bonaventura Bassegoda, Joaquim Garriga i Jordi París (ed.). L’època...
  • Joaquim M. Puigvert i Solà. «El Barroc revalorat pel Noucentisme: la contribució dels arquitectes». A: Miscel·lània en honor de Josep Maria...
  • Eugène Cortade. Retables baroques du Roussillon. Perpinyà 1973, p. 13.
  • Yvette Carbonell. Les retables sculptés du diocèse d’Elne (1643-1697). Tesi doctoral inèdita. Université Toulouse-Le Mirail, París 1971;
  • Bruno Tollon. Les retables sculptés en Roussillon et en Cerdagne française au xviii siècle. Tesi doctoral inèdita. Université Toulouse-Le...
  • Marcel Durliat. Arts anciens du Roussillon. Conseil Général des Pyrénées-Orientales, Perpinyà 1954.
  • Albert Garcia Espuche. Un siglo decisivo. Barcelona y Cataluña 1550- 1640. Alianza, Madrid 1998, i de Xavier Torres i Eva Serra. «El pactisme...
  • Joaquim M. Puigvert. Església, territori i sociabilitat (s. xvii-xix). Eumo, Vic 2000.
  • Aurora Pérez Santamaria. Escultura barroca a Catalunya. Virgili i Pagès, Barcelona 1988.
  • Santi Mercader i Silvia Canalda. «La tímida irrupción de los santos contrare- formistas en la catedral de Barcelona». A: Germán Ramallo (ed.)....
  • Carles Dorico. «El llegat del canonge Francesc Valeri i el retaule de la capella de les Ànimes de la catedral de Barcelona». Estudis Històrics...
  • Per a la catedral de Girona, vegeu Joan Bosch Ballbona. «Pintura del segle xviii a la seu de Girona». Estudi General, núm. 10 (1990), p. 141-166.
  • Josep M. Madurell i Marimon. La capilla de la Inmaculada Concepción de la Seo de Tarragona. Diputació de Tarragona. Tarragona 1958.
  • Francesc Miralpeix Vilamala. «Les manifestacions artístiques». A: Joaquim Albareda (dir.). 1714-1814. Desfeta i represa: a les portes de la...
  • Conxita Mollfulleda. «In futuri operi signum. La piràmide de la Immaculada i el setge de Barcelona de 1706». A: Congrés internacional L’aposta...
  • Francesc X. Altés. L’església nova de Montserrat (1560- 1592-1992). Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 1992, especialment p....
  • Joan Bosch Ballbona. Els tallers d’escultura al Bages del segle xvii. Caixa d’Estalvis de Manresa, Manresa 1990, p. 203-204.
  • Eloi Camanyes i Agustí Roda a Joan-Hilari Muñoz. «La custòdia del Corpus de la catedral de Tortosa. Dades documentals». Nous Col·loquis, núm....
  • Joan Domenge. «Una obra excepcional però controvertida: els canelobres de l’argenter Joan Matons». A: Aina Pascual (coord.). La Seu de Mallorca....
  • Josep M. Madurell i Marimon. «L’urna d’argent de Sant Bernat Calvó de la Seu de Vich». Ausa, núm. 58-59 (1968), p. 25-33;
  • Alba Erra Zubiri. «L’urna de Sant Bernat Calvó (1700-1728)». Butlletí del Museu Nacional d’Art de Catalunya, núm. 2 (1994), p. 63-71.
  • Pere Pujol i Tubau. «L’urna d’argent de Sant Ermengol, bisbe d’Urgell». Memòries de l’Institut d’Estudis Catalans, núm. i, fasc. 1 (1927),...
  • Carles Dorico. «Col·laboració entre escultors i argenters en l’orfebreria catalana de l’època del Barroc». Estudis Històrics i Documents dels...
  • Antonio Pinelli. La Bella Maniera. Artisti del Cinquecento tra regola e licenza. Einaudi, Torí 1993, especialment p. 166-200.
  • L’època del Renaixement, s. xvi. Edicions 62, Barcelona 1986, col·l. «Història de l’art català», núm. iv, i amb més intensitat a Joaquim Garriga...
  • L’estada de Riera, la va documentar Josep Maria Pons i Guri. Noticia de artistas areñenses, Arenys de Mar 1945, p. 5-12.
  • Pasqual a Roma i Sevilla són als tractats de Francisco Pacheco. El arte de la pintura. Edició a càrrec de Bonaventura Bassegoda. Cátedra,...
  • Jusepe Martínez. Discursos practicables del nobilísimo arte de la pintura, manuscrit inèdit i editat el 1854, p. 241-243 de l’edició de Julián...
  • Joan Bosch Ballbona. «La culture artistique au service de l’art de dévotion: exemples en Catalogne à l’époque moderne». A: Sophie Duhem (dir.)....
  • Teresa Avellí Casademont. «Angelica Giustiniano: Sant Pere i sant Jaume (exterior de les portes) de l’orgue de l’església parroquial d’Ulldemolins...
  • Joan Bosch Ballbona. «El periple pictòric d’un pintor milanès a Catalunya: Joan Baptista Toscano, actiu entre 1599 i 1617». Locus Amoenus,...
  • Joan Bosch Ballbona. Agustí Pujol: La culminació de l’escultura renaixentista a Catalunya. Universitat de Barcelona, Barcelona 2009, col·l....
  • Soler i Colobran ha estat il·luminada per Carles Dorico. «La dauradura del retaule del Roser, de l’església parroquial de Sant Esteve d’Olot»....
  • Julien Lugand. Guerra: La peinture baroque en pays catalan aux xviie et xviiie siècles. Trabucaire, Perpinyà 2006.
  • Francesc Miralpeix. «Quatre teles de la vida de sant Bru del pintor Antoni Viladomat i Manalt (1678- 1755) a París». Butlletí del MNAC, núm....
  • Carles Dorico. «El retaule major de Sant Sever i la darrera estada de Pere Costa a Barcelona (1754-1757)». Locus Amoenus, núm. 3 (1997), p....
  • Francesc Miral- peix. «Pintores franceses en Cataluña y catalanes en Francia en los siglos xvii y xviii. Sobre modelos e influencias». A:...
  • Santiago Alcolea Gil. «Unes fites en el camí vers el predomini de l’academicisme a l’art català del segle xviii». D’Art, núm. 10 (1984), p....
  • Rosa Maria Subirana Rebull. Pasqual Pere Moles i Corones. Biblioteca de Catalunya, Barcelona 1990;
  • Lluïsa Rodríguez. El gremi d’escultors de Barcelona a l’últim quart del segle xviii. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona, Barcelona 1993;
  • Anna Riera. La formació dels escultors catalans: l’ensenyament a l’Escola Gratuïta de Dibuix i els pensionats a Madrid i Roma. Tesi doctoral....
  • Rosa M. Subirana Rebull. «Academicisme versus Neoclassicisme a l’Escola Gratuïta de Dibuix de Barcelona». Pedralbes, núm. 23 (2003), p. 651-666;