La presència grega al litoral oriental de la península Ibèrica: els establiments colonials i els ritmes del comerç amb les societats ibèriques

• Autores: Maria Teresa Miró i Alaix, Marta Santos Retolaza
• Localización: Catalan Historical Review, ISSN-e 2013-4088, Nº. 7, 2014, págs. 109-125
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Dialnet Métricas: 2 Citas
• Resumen

  • La presència grega al litoral mediterrani de la península Ibèrica és un fenomen que podem resseguir des d'època arcaica fins al començament de l'època romana. Tot i que els primers contactes comercials grecs amb l'occident podrien datar ja del segle viii aC, no és fins al segle vi aC, amb les fundacions de Massàlia i d'Empòrion, quan les navegacions focees comencen a intensificar-se al nord-est i al llevant peninsular. Al llarg del segle v aC, els contactes comercials grecs amb el món ibèric i el paper d'Empòrion es van consolidant, fins a arribar a tenir un moment àlgid durant el segle iv, quan els productes grecs s'estenen massivament pel litoral en coincidència amb un auge del comerç púnic i una major implantació grega en el territori amb les fundacions massaliotes d'Alonis i Hemeroskopeion (conegudes només per les fonts) i de Rhode, que durant el segle iii exportarà les seves pròpies produccions ceràmiques.

• Referencias bibliográficas
  • L. García Iglesias. «La Península Ibérica y las tradiciones griegas de tipo mítico». Archivo Español de Arqueología, núm. 139-140 (1979),...
  • D. Plácido. «Los viajes fenicios y los mitos griegos sobre el lejano occidente». A: Contactos en el extremo de la Oikouméne. Los griegos en...
  • F. López Pardo. «Crono y Briareo en el umbral del Océano. Un recorrido por la historia mítica de los viajes al confín del Occidente hasta...
  • E. Gangutia, La Península Ibérica en los autores griegos: de Homero a Platón. A: J. Mangas i D. Plàcido (ed.), Testimonia Hispaniae Antiqua...
  • A. Domínguez Monedero. «Fenicios y griegos en el sur de la Península Ibérica en época arcaica: de Onoba a Mainake». Mainake, núm. 28 (2006),...
  • F.. González de Canales et al. El emporio fenicio precolonial de Huelva (ca. 900-770 a. C.). Madrid 2004.
  • V. M. Sánchez et al. «El asentamiento fenicio de La Rebanadilla a finales del siglo ix a. C.». A: E. García Alfonso (ed.), Diez años de arqueología...
  • A. García y Bellido. Hispania Graeca. Volum I. Barcelona 1948, p. 70-78;
  • J. L. García Alonso. «Nombres griegos en –oussa en el Mediterráneo Occidental. Análisis lingüístico e histórico». Complutum, núm. 7 (1996),...
  • P. Moret. «La formation d’une toponymie et d’une ethnonymie grecques de l’Ibérie: étapes et acteurs». A: G. Andreotti et al. (ed.). La invención...
  • P. Rouillard. Les grecs et la Péninsule Ibérique du viie au ive siècle avant Jésus-Christ. Publications du Centre Pierre Paris 21, Paris 1991,...
  • A. Domínguez Monedero i C. Sánchez. Greek Pottery from the Iberian Peninsula. Leiden 2001;
  • P. Cabrera. «Importaciones griegas arcaicas del Cerro del Villar (Guadalhorce, Málaga)». A: Iberos y griegos: lecturas desde la diversidad....
  • J. M. García Martín. «El comercio de cerámicas griegas en el sur del País Valenciano en época arcaica». A: P. Cabrera i M. Santos (coord.)....
  • B. B. Shefton. «Greeks and Greek imports in the south of the Iberian Peninsula. The archaeological evidence». A: H. G. Niemeyer (ed.). Phönizer...
  • R. Olmos. «Los griegos en Tartessos: una nueva contrastación entre las fuentes arqueológicas y literarias». A: M. E. Aubet (ed.). Tartessos....
  • P. Cabrera. «El comercio foceo en Huelva: cronología y fisionomía». Huelva Arqueológica, núm. x-xi.3 (1988-1989), p. 43-100;
  • M. I. Cisneros. «Las cerámicas griegas del Museo Picasso Málaga». A: Memoria arqueológica del Museo Picasso Málaga: desde los orígenes hasta...
  • D. D. Florido et al. «Varar y comerciar en la marisma. Guadalmar y el entorno del Cerro del Villar en época tardoarcaica». A: E. García Alfonso...
  • J.-P. Morel. «Problématiques de la colonisation grecque en Méditerranée occidentale: l’exemple des réseaux». A: C. Antonetti (ed.). Il dinamismo...
  • J.-P. Morel. «Phocaean colonization». A: G. R. Tsetskhladze (ed.). Greek Colonisation: An Account of Greek Colonies and Other Settlements...
  • M. Bats. «Les Phocéens, Marseille et la Gaule (viie-iiie s. av. J.-C.)». A: Les diasporas grecques du viiie à la fin du iiie siècle av. J.-C....
  • X. Aquilué i J. Monturiol (coord.). 1908-2008. 100 anys d’excavacions arqueològiques a Empúries. Girona 2008.
  • X. Aquilué et al. Guies del Museu d’Arqueologia de Catalunya. Empúries. Museu d’Arqueologia de Catalunya, Tarragona 1999; R. Mar i J. Ruiz...
  • Recollides a M. Almagro. Las fuentes escritas referentes a Ampurias. Barcelona 1951, col·l. «Monografías Ampuritanas», núm. 1.
  • F. J. Gómez Espelosín. El descubrimiento del mundo. Geografía y viajeros en la Grecia antigua. Madrid 2000, p. 124 i
  • M. Almagro. Ampurias: historia de la ciudad y guía de las excavaciones. Barcelona 1951, p. 104-124;
  • M. Almagro. Excavaciones en la Palaiapolis de Ampurias. Madrid 1964, col·l. «Excavaciones Arqueológicas en España», núm. 27.
  • M. Blech i D. Marzoli. «Cambios en el paisaje costero del Empordà. Las investigaciones interdisciplinares llevadas a cabo por el Instituto...
  • D. Marzoli. Die Besiedlungsund Landschaftsgeschichte im Empordà von der Endbronzezeit bis zum Beginn des Romanisierung. Mainz-am-Rhein 2005,...
  • F. Rambaud. «Reconstrucción de la línea de costa en el territorio de Ampurias». Empúries, núm. 54 (2005), p. 54-70.
  • Sobre els treballs de prospecció geofísica efectuats amb l’objectiu de conèixer l’antiga línia de costa i la topografia del port: X. Nieto...
  • G. Bony et al. «Géoarchéologie du port grec d’Empúries. Un port ouvert ou fermé?». Archéomed Paléomed. Géoarchéologie en Méditerranée, Méditerranée,...
  • X. Aquilué (dir.). Intervencions arqueològiques a Sant Martí d’Empúries (1994-1996). De l’assentament precolonial a l’Empúries actual. Girona...
  • X. Aquilué et al. «Nuevos datos acerca del hábitat arcaico de la Palaiapolis de Emporion». A: Habitat et urbanisme dans le monde grec de la...
  • M. Santos. «Un depósito metálico en el poblado del Bronce Final de Sant Martí d’Empúries». A: El hallazgo leonés de Valdevimbre y los depósitos...
  • B. Agustí et al. «Excavacions arqueològiques a Vilanera (l’Escala, Alt Empordà)». A: Tribuna d’Arqueologia 2000-2001. Barcelona 2004, p. 99-114;
  • X. Aquilué et al. «El paisatge funerari en el territori d’Empúries, entre el bronze final i la primera edat del ferro». A: M. C. Rovira (dir.)...
  • X. Aquilué et al. «El comercio etrusco en Emporion: evidencias sobre la presencia de materiales etruscos en la Palaia Polis de Empúries»....
  • M. Bats. «Les silences d’Hérodote ou Marseille, Alalia et les Phocéens en Occident jusqu’à la fondation de Velia». A: Apoikia. Scritti in...
  • M. Bats. «Marseille archaïque. Étrusques et Phocéens en Méditerranée nord-occidentale». Mélanges de l’École Française de Rome. Antiquité,...
  • M. Gras. «L’arrivée d’émigrés a Marseille au milieu du vie s. av. J.-C.». A: Sur les pas des Grecs en Occident. Hommages à André Nickels....
  • J.-P. Morel. «Les Phocéens et la mer Tyrrhénienne au vie siècle». A: P. Bernardini (ed.) et al. La battaglia del mare Sardonio. Studi i Ricerche....
  • L. Villaronga. Monedes de plata emporitanes dels segles v-iv aC. Barcelona 1997; P. P. Ripollés. «Fraccionarias ampuritanas. Estado de la...
  • M. Campo. «Las emisiones de Emporion y su difusión en el entorno ibérico». A: La monetazione dei Focei in Occidente. Roma 2002, p. 139-165;...
  • VII Curs d’Història monetària d’Hispània. Gabinet Numismàtic de Catalunya, Barcelona 2003, p. 25-45.
  • E. Sanmartí i R. A. Santiago. «Une lettre grecque sur plomb trouvée à Emporion». Zeitschrift für Papyrilogie und Epigraphik, núm. 68 (1987),...
  • E. Sanmartí i R. A. Santiago. «La lettre grecque d’Emporion et son contexte archéologique». Revue Archéologique de Narbonnaise, núm. 21 (1988),...
  • Pech Maho: M. Lejeune et al. «Étrusque et ionien archaïques sur un plomb de Pech Maho (Aude)». Revue Archéologique de Narbonnaise, núm. 21...
  • J. Puig i Cadafalch. «Els temples d’Empúries». Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans, núm. iv (1911-1912), Barcelona 1913, p. 303-322;
  • E. Sanmartí et al. «La secuencia histórico-topográfica de las murallas del sector meridional de Emporion». Madrider Mitteilungen (Madrid)...
  • E. Sanmartí et al. «Emporion: un ejemplo de monumentalización precoz en la Hispania republicana. Los santuarios helenísticos del sector meridional»....
  • E. Sanmartí et al. «Nuevos datos sobre la historia y la topografía de las murallas de Emporion». Madrider Mitteilungen (Madrid) núm. 33 (1992),...
  • E. Sanmartí. «Emporion, port grec à vocation ibérique». A: La Magna Grecia e il lontano Occidente. XXIX Convegno di Studi sulla Magna Grecia...
  • E. Sanmartí et al. «Nuevos datos...», op. cit., p. 104-107; X. Dupré. «Terracotas arquitectónicas prerromanas en Emporion». Empúries, núm. 54...
  • M. Almagro. Las inscripciones ampuritanas griegas, ibéricas y latinas. Barcelona 1952, col·l. «Monografías Ampuritanas», núm. 2, p. 71-83;
  • E. Sanmartí. «Una carta en lengua ibérica, escrita sobre plomo, procedente de Emporion». Revue Archéologique de Narbonnaise, núm. 21 (1988),...
  • E. Sanmartí et al. «Las estructuras griegas de los siglos v y iv a. de J. C. halladas en el sector sur de la Neápolis de Ampurias (campaña...
  • A. Martín i R. Plana. «El nord-est català en època ibèrica i l’entitat territorial de l’oppidum d’Ullastret». A: Territori polític i territori...
  • R. Plana i A. Martin. «El paisatge periurbà de l’oppidum d’Ullas- tret: una nova imatge de la morfologia i del funcionament d’una ciutat ibèrica»....
  • E. Pons (dir.). Mas Castellar de Pontós (Alt Empordà). Un complex arqueològic d’època ibèrica (excavacions 1990-1998). Museu d’Arqueologia...
  • R. Buxó, E. Pons i A. Vargas. El Graner de l’Empordà: Mas Castellar de Pontós a l’edat del ferro. Girona 1998;
  • J. Casas i V. Soler. El asentamiento rural ibérico de Saus (Girona). Un ejemplo de explotación agrícola en el territorio de Emporion. BAR...
  • J. Amorós. Les dracmes empuritanes. Barcelona 1933; A. M. Guadán. «Las monedas de plata de Emporion y Rhode», i-ii. Anales y Boletín de los...
  • M. Campo. «Dracmas e imitaciones de Emporion en tesoros del Gabinet Numismàtic de Catalunya». Glaux, Collana di Studi e Richerche di Numismatica,...
  • M. Campo. «La moneda griega y su influencia en el contexto indígena». A: Historia monetaria de Hispania Antigua. Madrid 1997, p. 19-49;
  • La plata emporitana de la Segona Guerra Púnica, final del segle iii aC. Barcelona 2003, col·l. «Complements d’Acta Numismàtica», núm. 8.
  • Pseudo-Escimne, Periegesis, 202-9 (M); Estrabó, Geographika, III,4,8 i XIV,2,10. M. J. Pena. «Fuentes literarias sobre la colonia griega de...
  • Entre aquests nuclis creats per Massàlia: Agathé (Agde), Olbia (Ieras), Nikaia (Niça), Antipolis (Antíbol). M. Bats. «Marseille, ses colonies...
  • M. Bats. «Le colonie di Massalia». A: M. Lombardo i F. Frisone (ed.). Colonie di colonie. Le fundazioni subcoloniali greche tra colonizzazione...
  • M. Santos. «El vaixell en el context del comerç grec a l’oest del Mediterrani». A: X. Nieto i M. Santos, El vaixell grec arcaic de Cala Sant...
  • M. Santos. «Emporion, la nave de Cala Sant Vicenç y el comercio foceo en occidente a finales del siglo vi a. C.». A: Traffici, commerci e...
  • J. Sanmartí, D. Asensio i A. Martín. «Les relacions comercials amb el món mediterrani dels pobles indígenes de la Catalunya sud-pirinenca...
  • Cypsela, núm. 13 (2001), p. 167-200; A. Martin et al., Excavacions arqueològiques a l’Illa d’en Reixac (1987-1992). Girona 1999, col·l. «Monografies...
  • E. Ramon. «Un arybalos procedent de la necròpolis de Milmanda (Vimbodí)». Aplec de Treballs (Tarragona), núm. 9 (1989), p. 32-35.
  • D. Asensio. «Àmfores importades, comerç i economia entre els pobles ibèrics de la costa catalana (segles vi-ii aC): un exercici de quantificació...
  • D. Asensio et al. «La ceràmica àtica del Turó de Ca n’Olivé (Cerdanyola del Vallès, Barcelona). Comerç i distribució de vaixella fina importada...
  • J. Sanmartí. «La diffusion des amphores massaliètes sur la côte centrale de Catalogne». A: Les amphores de Marseille grecque. Marsella 1990,...
  • J. Sanmartí. «Algunas observaciones sobre la distribución de cerámicas áticas en la costa central de Cataluña durante el siglo v a.C». A:...
  • P. Cabrera. «Cádiz y el comercio de productos griegos en Andalucía Occidental durante los siglos v y iv a.C.». Trabajos de Prehistoria (Madrid),...
  • A. Arribas et al. El Barco de El Sec (Costa de Calvià, Mallorca). Estudio de los materiales. Palma 1987; G. Trias. «El Sec: la cerámica ática...
  • C. Sánchez. «La cerámica ática de Ibiza en el Museo Arqueológico Nacional». Trabajos de Prehistoria, núm. 38 (1981), p. 281-316.
  • D. Asensio, J. Francés i E. Pons. «Les implicacions econòmiques i socials de la concentració de reserves de cereals a la Catalunya costanera...
  • D. Asensio et al. «El nucli ibèric de Montjuïc. Les sitges de Magòria o de Port. Barcelona». Quarhis. Quaderns d’arqueologia i història de...
  • C. Aranegui. «De nuevo Estrabón III, 4, 6-8». A: Home- naje a M. Bendala. Cuadernos de Prehistoria y Arqueología de la Universidad Autónoma...
  • C. Aranegui. «Ocupación económica, ritual y estratégica del litoral valenciano». Mainake, núm. xxxii (ii) (2010), p. 689-704.
  • J. M. García Martín. La distribución de cerámica griega en la Contestania ibérica: el puerto comercial de La Illeta dels Banyets. Institut...
  • Museu Arqueològic d’Alacant, Alacant 2009, col·l. «Serie Mayor», núm. 4.
  • L. Abad. «Contestania, griegos e iberos». A: M. Olcina i J. J. Ramón (ed.). Huellas griegas en la Contestania Ibérica. Museu Arqueològic d’Alacant,...
  • E. Sanmartí i J.M. Nolla. «La datation de la partie centrale du rempart méridional d’Emporion (L’Escala, Alt Empordà, Catalogne)». Documents...
  • E. Sanmartí et al. «La secuencia histórico-topográfica...», op. cit.; E. Sanmartí et al. «Nuevos datos sobre la historia y la topografía...»,...
  • R. Mar i J. Ruiz de Arbulo. «Sobre el ágora de Emporion». Archivo Español de Arqueología, núm. 61 (1988), p. 39-60.
  • X. Aquilué et al. «Resultats de les darre- res intervencions arqueològiques a la Neàpolis de la ciutat grega d’Empòrion (Empúries, l’Escala,...
  • J. Ruiz de Arbulo. «El santuario de Asklepios y las divinidades alejandrinas en la Neápolis de Ampurias (s. ii-i a. C.). Nuevas hipótesis»....
  • J. Ruiz de Arbulo. «Santuarios y fortalezas. Cuestiones de indigenismo, helenización y romanización en torno a Emporion y Rhode». Cuadernos...
  • L’Esculapi. El retorn del déu. Museu d’Arqueologia de Catalunya, Girona 2007;
  • J. Ruiz de Arbulo i D. Vivó. «Serapis, Isis y los dioses acompañantes en Emporion: una nueva interpretación para el conjunto de esculturas...
  • [81] Tit Livi, XXXIV,9. Sobre el relat de Livi i les seves fonts: J. Martínez Gázquez. La Campaña de Catón en Hispania. Barcelona 1992 (2a...
  • «Hipòtesis noves sobre Empúries a partir de l’anàlisi de les fonts literàries». Fonaments (Barcelona), núm. 7 (1988), p. 11-45;
  • P. Castanyer et al. «El paisatge periur- bà d’Empòrion». A: C. Belarte i R. Plana (ed.). El paisatge periurbà a la Mediterrània occidental...