Acceso usuarios
Ramón Máiz Suárez 
Aquest article mostra la connexió interna i conceptual en el pensament de Madison entre (1) el republicanisme, centrat en el control popular, l�opinió pública i el protagonisme de �the people themselves� i el disseny institucional d�un sistema parlamentari amb supremacia del legislatiu, així com la cultura política que fa possible la república en un país extens, i (2) el federalisme, entès com a solució republicana d�equilibri i síntesi d�autogovern i govern compartit, unitat i diversitat. Així, l�antagonisme teoricopolític fonamental de l�època se substancia entre Madison ì Hamilton, i no entre Madison i Jefferson. Aquests es troben, des de les respectives posicions, molt a prop en els seus temors sobre les conseqüències antirepublicanes i centralistes de la �commercial society� i el �vigor of government� defensats per Hamilton i l�obert menyspreu d�aquest últim per la república, els drets dels estats i, fins i tot, la divisió de poders. Serà precisament la proximitat teòrica i política de fons entre Madison i Jefferson pel que fa tant a la idea d�Estat com a la de nació americans la que estarà a la base de la creació, entre la primera i la quarta legislatura, del partit republicà, que s�oposarà a la �consolidation� centralista i presidencialista de la Unió, i que generarà el naixement del sis¬tema de partits nord-americà.
