Acceso usuarios
La Xina incrementa el seu pes i la seva influència política i econòmica mundial i guanya quota comercial i invasora a tots els mercats, a costa dels Estats Units i la Unió Europea. Pequín ja se sent fort per provocar disputes i tensions territorials al mar de la Xina que afecten el Japó i altres països veïns. Aquests països temen restar a mercè del colós xinès i confien que els Estats Units continuaran compromesos amb els seus aliats a la regió. Tornen els aires de la guerra freda en una àrea on no hi ha una arquitectura institucional per prevenir i resoldre conflictes entre estats veïns. Mentrestant, una Unió Europea desunida i estancada per la crisi continua políticament absent a l�Àsia. La Xina ho sap i persisteix amb l�estratègia de passar de Brussel·les per tractar separadament amb Alemanya, França i la Gran Bretanya.
Però, entre els tres pilars europeus, Pequín prioritza les relacions amb Berlín, el seu principal interlocutor a la Unió Europea. França continua sent una potència comercial i invasora a la Xina, però va a menys. La Gran Bretanya aposta per convertir la City de Londres en el principal hub europeu per a la internacionalització del iuan xinès. La influència europea a l�Àsia-Pacífic anirà disminuint tret que la Unió Europea reaccioni i decideixi avançar cap a una efectiva unió política que faci que els seus vint-i-vuit estats membres sumin en comptes de restar.
