Acceso usuarios
La intolerancia religiosa caracteriza la historia contemporánea de España, a excepción del Sexenio revolucionario (1868-1874), la Segunda República y la actual monarquía parlamentaria (Constitución de 1978). Durante el siglo xix predominaron en España las constituciones doctrinarias que declararon el catolicismo como la religión oficial del Estado, que estaba obligado al mantenimiento económico del culto y de los ministros de esta confesión, después de la desamortización de los bienes de la Iglesia. La disidencia religiosa fue perseguida y reprimida. Con la Revolución de 1868 comenzó un breve periodo en el que se estableció la libertad religiosa y en Catalunya empezaron a organizarse las primeras iglesias protestantes: asambleas de hermanos, metodistas, bautistas y la Iglesia Española Reformada Episcopal (comunión anglicana). Durante gran parte de la etapa contemporánea, los protestantes vivieron un régimen de segregación y discriminación como consecuencia de su disidencia religiosa. La Constitución de la Segunda República optó por el laicismo: declaró que el Estado no profesaba ninguna religión y promulgó la libertad religiosa.
La victoria del general Franco en la Guerra Civil española condujo a la proclamación de nuevo del catolicismo como la religión oficial del Estado y la persecución de la disidencia religiosa. La libertad religiosa no fue de nuevo una realidad en España hasta la Constitución de 1978.
Religious intolerance characterizes the contemporary history of Spain except for the Six Revolutionary Years (1868-1874), the Second Republic (1931-1939) and the current parliamentary monarchy (Constitution of 1978). During the 19th century doctrinal constitutions predominated in Spain, declaring Catholicism as the official state religion and forcing the state to financially maintain Catholic worship and ministers after the confiscation of church property. Religious dissent was persecuted and repressed. A brief period of religious freedom started with the Revolution of 1868 and the first Protestant churches began to be organized in Catalonia: Assemblies of Brethren, Methodist, Baptist and the Spanish Reformed Episcopal Church (Anglican Communion). For much of the contemporary era, Protestants lived under a regime of segregation and discrimination as a result of religious dissent. The Constitution of the Second Republic opted for secularism, declaring that the state did not profess any religion and approving religious freedom. General Franco’s victory in the Spanish Civil War once again led to the proclamation of Catholicism as the official state religion and the persecution of religious dissent. Religious freedom was not to become a reality again in Spain until the 1978 Constitution.
L’intolérance religieuse caractérise l’histoire contemporaine de l’Espagne, à l’exception du Sexennat démocratique (1868-1874), de la Seconde république (1931-1939) et de l’actuelle monarchie parlementaire (Constitution de 1978). Le xixe siècle voit la prédominance des constitutions dogmatiques, qui déclarent le catholicisme comme étant la religion officielle de l’État. Celui-ci est obligé de subvenir aux besoins du clergé et du culte catholiques, à la suite de l’application des lois de désamortissement des biens de l’Église. La dissidence religieuse est réprimée et fait l’objet de mesures de persécution. Avec la Révolution de 1868, on assiste à une brève période de liberté de culte où les premières Églises protestantes s’installent de manière permanente en Catalogne: les Assemblées de frères, les méthodistes, les baptistes et l’Église épiscopale réformée espagnole (Communion anglicane).
Pendant une grande partie de l’époque contemporaine, les protestants sont victimes de ségrégation et de discrimination, comme conséquence de leur dissidence religieuse. La Constitution de la seconde République se prononce en faveur du laïcisme: elle déclare que l’État ne reconnaît pas de religion officielle et défend la liberté de culte. La victoire du général Franco, marquant la fin de la guerre civile espagnole, conduit de nouveau à la proclamation du catholicisme comme religion officielle de l’État et à la persécution des dissidents religieux. Il faut ensuite attendre jusqu’à la Constitution de 1978 pour que la liberté de culte soit à nouveau reconnue.
La intolerància religiosa caracteritza el període contemporani espanyol, tret del Sexenni revolucionari (1868-1874), la Segona República (1931-1939) i la monarquia parlamentària actual (Constitució de 1978). Durant el segle XIX van predominar les constitucions doctrinàries que van declarar el catolicisme la religió oficial de l'Estat, al qual obligaven al manteniment del clergat i el culte catòlics, després de les diferents desamortitzacions dels béns eclesiàstics. La dissidència religiosa va ser perseguida i reprimida. Amb la Revolució de 1868 va començar un breu període de llibertat religiosa i a Catalunya van establir-se permanentment les primeres esglésies protestants: assemblees de germans, metodistes, baptistes i l'Església Espanyola Reformada Episcopal (comunió anglicana). Durant bona part del període contemporani, els protestants van viure la segregació i la discriminació per la seva dissidència religiosa. La Constitució de la Segona República va optar pel laïcisme: va declarar que l'Estat no tenia cap religió oficial i va promulgar la llibertat religiosa. La victòria del general Franco a la Guerra Civil va comportar en matèria religiosa novament l'oficialitat del catolicisme i la persecució de la dissidència religiosa. La llibertat religiosa no fou una realitat plena a Espanya fins a la Constitució de 1978.
