Acceso usuarios
Victorio Heredero Gascueña
Partiendo de la particular génesis histórica del derecho liberal a la educación en España, este artículo analiza el proceso de crítica y reconceptualización de las nociones de individuo y sociedad a finales del siglo xix. Un cuestionamiento que hizo posible la emergencia del derecho social a la educación, sobre las bases de una intervención estatal positiva y laica que garantizara el acceso masivo de las clases trabajadoras a la escuela. Una concepción social que tendría su máxima expresión en nuestra contemporaneidad durante la Segunda República, antecedente del Estado del Bienestar consolidado en nuestro país tras el proceso de transición democrática. Un modelo de convivencia amenazado actualmente por el retroceso de los fundamentos que lo originaron y la ofensiva del pensamiento neoindividualista.
Aquest article parteix de la particular gènesi històrica del dret liberal a l�educació a Espanya. L�autor analitza el procés de crítica i econceptualització que van experimentar, a finals del segle xix, les nocions d�individu i de societat que havien servit de base per la formulació d�aquest dret. Un qüestionament que va fer possible l�emergència del dret social a l�educació, sobre les bases d�una intervenció estatal positiva i laica que garantís l�accés massiu de les classes treballadores a l�escola. Una concepció que tindria la seva màxima expressió en la nostra contemporaneïtat durant la Segona República, antecedent social de l�Estat del Benestar consolidat al nostre país després del procés de Transició democràtica. Un model de convivència amenaçat actualment per la reculada dels fonaments que el van originar i la reaparició de la puixança del pensament individualista.
This article stems from the particular historical genesis of the liberal right to education in Spain. The author analyses the process of critique and reconceptualization that the notions of individual and society that had served as a basis for the formulation of this right underwent at the end of the 19th century. This questioning made the emergence of the social right to education possible, on the basis of positive, lay, state intervention which would ensure mass access of the working classes to school; a conception that would have its greatest expression in our contemporaneity during the Second Republic, the social antecedent of the Welfare State which was consolidated in our country after the process of democratic Transition; a model of coexistence that is currently threatened by the regression of the grounds that gave rise to it and the reappearance of the rise in individualistic thinking.
