Acceso usuarios
Ana María Carmona Contreras 
Aquest treball parteix de la premissa que afirma la genèrica aptitud del decret llei per gestionar l'actual conjuntura de crisi econòmica i financera en la qual es troba immers el nostre país des de l�any 2008. Atesa la interpretació flexible que el Tribunal Constitucional ha dut a terme del pressupòsit habilitant del decret llei -«necessitat»- extraordinària i urgent, el massiu recurs a aquesta figura normativa durant les dues últimes legislatures resultaria justificat des d�un punt de vista constitucional. Aquesta constatació inicial, tanmateix, experimenta una substancial modificació quan s'analitza la qüestió des de la perspectiva de la funció de control sobre els decrets llei que la Constitució atribueix a les assemblees legislatives. El dèficit democràtic que presenten els decrets llei en clau procedimental, com a normes unilateralment aprovades pel Govern, justifica el seu inicial caràcter provisional. Desposseir-se de tal precarietat existencial passa necessàriament per obtenir un aval posterior en seu parlamentària. El principi pluralista que és consubstancial a la institució esmentada recupera el seu espai d'actuació i opera en un doble sentit: dota els decrets llei de plena legitimitat democràtica i, així mateix, brinda a les minories l'oportunitat d'exercir la seva funció natural de control i crítica davant la majoria. En funció d'aquest plantejament, la regulació insatisfactòria que la convalidació presenta al Reglament del Congrés dels Diputats, que la converteix en via necessària d'intervenció i, així mateix, la redueix a un mer tràmit formal, actua com a obstacle fonamental i llasta la consideració plenament democràtica del decret llei en el nostre ordenament jurídic.
