Acceso usuarios
El poeta Agustí Bartra (1908-1982) va ser traductor d’alguns dels poetes neoafricans més importants del segle xx. El present treball vol incidir en les reflexions que, a propòsit d’aquestes traduccions, ens ajuden a configurar la poètica del mateix Bartra. Temes tan centrals com la funcionalitat de la poesia, el seu caràcter soteriològic, el paper del mite o del temps, són presents en Bartra com en alguns dels poetes de la negritud. Més enllà d’un interès antropològic, una efusió exòtica o revolucionària, Bartra acara la poesia neoafricana des de la seva exemplaritat, i supera, d’aquesta manera, els tractaments asimètrics, paternalistes o merament ideològics d’alguns dels qui, des d’Occident, s’hi havien aproximat. La recerca per part de Bartra d’una poètica humanista troba en la negritud una referència ineludible.
