Acceso usuarios
Anna Esteve Guillén
En aquest article ens proposem situar, interpretar i valorar «Matèria de Bretanya» dins la producció autobiogràfica catalana més recent. Per tal de satisfer aquest objectiu abordarem, de bon principi, la problemàtica i sempre discutible qüestió del gènere d’aquesta obra. Sense voluntat de perdre’ns entre teoritzacions estèrils però amb la intenció de posar de manifest la filiació de «Matèria de Bretanya» amb les formes de literatura del jo, mirarem de fer dialogar el relat de Sánchez-Cutillas amb algunes obres coetànies, especialment valencianes, que posaran en relleu l’existència d’una línia d’escriptura memorialística ben personal que arrenca amb «Matèria de Bretanya» i arriba fins a l’actualitat.
