Acceso usuarios
Núria Simó Gil
El artículo presenta la trayectoria del psiquiatra sueco Gustav Jonsson (1907-1994), que, en la década de los años 1940, revolucionó el tratamiento terapéutico y educativo de aquellos niños y jóvenes, considerados como irrecuperables desde el punto de vista social, internados en instituciones educativas. Analiza el desarrollo social del Estado del bienestar en Suecia, el marco legal de protección a la infancia, así como la evolución de los centros suecos residenciales de atención a los niños y jóvenes en la primera mitad del siglo XX, y profundiza en el trabajo psicológico y educativo impulsado en Barnbyn Skå. Jonsson reorientó el análisis de las conductas violentas que manifestaban estos niños y jóvenes que los hacía intratables desde el punto de vista educativo y estableció elementos de comprensión psicoanalítica, desde un planteamiento sistémico en el que el contexto familiar era fundamental para poder comprender sus dificultades. Barnbyn Skå fue el centro que, bajo la dirección de Jonsson, desarrolló esta nueva perspectiva terapéutica y pedagógica. El trabajo educativo, que se realizaba, superaba el modelo tradicional de control y vigilancia. Los métodos fueron considerados radicales desde la pedagogía y provocaron grandes polémicas que llevó al centro a continuas investigaciones por parte de los Servicios Sociales de Estocolmo en los años 1960-1970. Durante varias décadas Barnbyn Skå ha sido considerado como una experiencia pionera en el ámbito de la psiquiatría infantil escandinava.
The article presents the trajectory of the Swedish psychiatrist Gustav Jonsson (1907-1994) who, in the 1940s, revolutionised the therapeutic and educational treatment of children and young people, considered irreclaimable from the social point of view, who were committed to educational institutions. It analyses the social development of the Welfare State in Sweden, the legal framework of child protection, as well as the context of Swedish residential care centres for children and young people in the first half of the 20th century in order to go further into the psychological and educational work conducted with the Barnbyn Skå group. Jonsson redirected the analysis of violent behaviours that were manifest in these children and young people which made them intractable from the educational point of view and established elements of psychoanalytical understanding, based on a systemic approach in which the family context became essential in order to understand the children's difficulties. Barnbyn Skå was the centre which, under the guidance of Jonsson, developed this new therapeutic and pedagogic approach. The educational work carried out there exceeded the traditional model in terms of control and surveillance. The methods were considered radical from within pedagogy and caused great controversy which led the centre to continuous investigations on behalf of the Social Services of Stockholm between 1960 and 1970. For several decades Barnbyn Skå has been considered a pioneering experience in the field of Scandinavian child psychiatry.
L'article presenta la trajectòria del psiquiatre suec Gustav Jonsson (1907-1994), que, en la dècada dels anys 1940, revolucionà el tractament terapèutic i educatiu dels infants i joves considerats com a irrecuperables des del punt de vista social, que estaven internats en institucions educatives. Analitza el desenvolupament social de l'Estat del benestar a Suècia i el marc legal de protecció a la infància, així com el context dels centres suecs residencials d'atenció als infants i joves a la primera meitat del segle XX, per aprofundir, després, en el treball psicològic i educatiu amb el col·lectiu de Barnbyn Skå. Jonsson va reorientar l'anàlisi de les conductes violentes que manifestaven aquests infants i joves que els feien intractables des del punt de vista educatiu i va establir elements de comprensió psicoanalítica, des d'un plantejament sistèmic en el qual el context familiar esdevenia fonamental per poder comprendre les dificultats dels infants. Barnbyn Skå és el centre que, sota la direcció de Jonsson, desenvolupà aquesta nova perspectiva terapèutica i pedagògica. El treball educatiu que s'hi realitzava superava el model tradicional de control i vigilància. Els mètodes foren considerats radicals dins la pedagogia i provocaren grans polèmiques que portaren els Serveis Socials d'Estocolm a fer investigacions continuades al centre els anys 1960-1970. Durant diverses dècades Barnbyn Skå s'ha considerat una experiència pionera en l'àmbit de la psiquiatria infantil escandinava.
