Acceso usuarios
Ángela Cenarro Lagunas
Quienes controlaron la red asistencial falangista del Auxilio Social ?convertido en Delegación Nacional de FET-JONS en mayo de 1937?, dieron mucha importancia la educación como pieza clave de su proyecto reeducador y regenerador de la población infantil asistida. En este artículo se recogen algunos de los proyectos que diseñaron los integrantes del equipo asesor del Auxilio Social durante la guerra civil y la primera posguerra. Aparte de algunos proyectos muy tempranos influidos por las corrientes pedagógicas más modernas y progresistas, que atendían tanto a la educación integral del niño como a su salud física y psicológica, se impuso el modelo educativo nacionalcatólico basado en la disciplina y la moral católica, que defendió con vehemencia el asesor de pedagogía y falangista Antonio Juan Onieva. Asimismo, la injerencia de la Iglesia se dejó sentir con claridad a partir de 1939. Como consecuencia, los proyectos de Auxilio Social evolucionaron hacia propuestas que hacían más hincapié en la disciplina, el control ideológico y la necesidad de «redimir» y «reeducar» a los acogidos ?niños pobres e hijos de republicanos? mediante la educación católica. Gracias a los testimonios ofrecidos por los que fueron «niños del Auxilio Social» en los años cuarenta y cincuenta, podemos concluir que se lo impuso fue un modelo asistencial básicamente punitivo, que desatendió la educación de los acogidos y nunca tuvo interés por llevar a la práctica ese proyecto de regeneración que había sido diseñado con tanto esmero sobre el papel.
Aquells que controlaren la xarxa assistencial falangista de l'Auxilio Social -Convertit en Delegació Nacional de FET-JONS el maig 1937-, varen donar molta importància a l'educació com a peça clau del seu projecte reeducador i regenerador de la població infantil assistida. En aquest article es recullen alguns dels projectes que dissenyaren els integrants de l'equip assessor d'Auxilio Social durant la guerra civil i la primera postguerra. A banda d'alguns projectes molt inicials influenciats per les corrents pedagògiques més modernes i progressistes, que feien referència tan a l'educació integral del nen com a la seva salut física i psicològica, es va imposar el model educatiu nacionalcatòlic basat en la disciplina i la moral catòlica, que defensà amb força l'assessor de pedagogia i falangista Antonio Juan Onieva. Així mateix la ingerència de l'Església es deixà sentir amb claredat a partir de 1939. Com a conseqüència, els projectes d' Auxilio Social evolucionarien vers propostes que insistien més en la disciplina, el control ideològic i la necessitat de «redimir» i «reeducar» als acollits -nens pobres i fills de republicans- mitjançant l'educació catòlica. Gràcies als testimonis oferts pels que foren «nens d'Auxilio Social» durant els anys quaranta i cinquanta, podem concloure que es va imposar un model assistencial bàsicament punitiu, que va desatendre l'educació dels acollits i mai va tenir interès per dur a la pràctica el projecte de regeneració que havia estat dissenyat amb detall sobre el paper.
The people who controlled the Falangist Social Aid care network -which was to become the Delegació Nacional de FET-JONS (National Delegation of the Spanish Traditionalist Phalanx-Unions of the National-Syndicalist Offensive) in May 1937- placed great importance on education as a key piece in their re-educating and regenerating project for children in care. This article gathers some of the projects that were designed by the members of the Social Aid advisory team during the civil war and the first post-war. Apart from some very early projects influenced by the most modern, progressive pedagogic currents, which referred both to the comprehensive education of children and to their physical and psychological health, the national- Catholic education model, based on discipline and Catholic morals, prevailed, which was strongly defended by the pedagogic advisor and Falangist, Antonio Juan Onieva. Likewise, the intervention of the Church was clearly felt from 1939 onwards. As a result, the Social Aid projects evolved towards proposals with a greater emphasis on discipline, ideological control and the need to «redeem» and «re-educate» the children in care -poor children, the sons and daughters of republicans- by means of a Catholic upbringing. Through the testimonies offered by those who were «Social Aid children» during the forties and fifties, it can be concluded that it was basically a punitive care model that was imposed, which neglected the education of the children in care and was never concerned with putting into practice the regeneration project that had been designed in detail on paper.
