Acceso usuarios
Aquest treball planteja l'estudi de l'anarquisme durant la Segona República i la Guerra Civil espanyola situant-se alhora dins el marc de les principals i més recents aportacions historiogràfiques sobre aquest tema. Es planteja la distinció entre militància anarquista i afiliació als Sindicats Únics de la CNT; els decisius i molt significatius lligams entre militància i àmbit territorial local i regional, sobretot als països de parla catalana o fins i tot en l'àmbit estatal; el paper que la premsa va tenir en un moviment que feia bandera de la seva aversió ideològica respecte a la política, i, alhora, la significació que l'anomenat "grupisme" llibertari va tenir per a la militància faista, però també per a la militància i els dirigents pròpiament dits anarcosindicalistes dels Sindicats Únics. Manté, finalment, que els dirigents narcosindicalistes i/o anarquistes pertanyien a "grups d'afinitat" que es definien en funció de les tasques que s'atribuïen a si mateixos, però assumint que podien incorporar-se o pertànyer a més d'un grup en funció d'"amistats" militants i especialitzacions que podien ser les estrictament sindicals, i que podien incloure també les de "l'acció" àcrata o les estrictament culturals -teatrals, periodístiques o d'infra-littérature-. Cal assenyalar, però, que l'heterogeneïtat de formes militants no implicà l'existència d'"anarquismes", ja que la unitat s'assegurà a través de variades formes de solidaritat i coordinació, fins i tot mitjançant els anomenats "judicis d'honor".
