Les regions orientals d'al-Àndalus abans de la conquesta catalanoaragonesa. Una visió general

• Autores: Josep Torró i Abad
• Localización: Catalan Historical Review, ISSN-e 2013-4088, Nº. 5, 2012, págs. 143-157
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Dialnet Métricas: 5 Citas
• Resumen

  • Es proposa una síntesi molt esquemàtica dels coneixements actuals sobre la història de les regions orientals d'al-Àndalus, particularment les de Tortosa, València i les illes Balears, abans de ser conquerides per la Corona d'Aragó entre els segles XII i XIII. Després de presentar els registres informatius a l'abast, es descriuen els grans trets de la construcció d'una societat i d'un ordre polític fonamentats en la immigració araboberber i la creació d'un nou ecosistema agrari. Finalment, es fan algunes observacions sobre la naturalesa del poder legal i les formes d'exercici de l'autoritat.

• Referencias bibliográficas
  • P. Huguet. «Memoria histórica antes de Jaume I». Las Provincias, 14 de febrer de 2009
  • J. Morsel. L’Histoire (du Moyen Âge) est un sport de combat... Réflexions sur les finalités de l’Histoire du Moyen Âge destinées à une société...
  • M. Barceló. «Negre i roig. Els contextos historiogràfics per a l’estudi de la societat andalusina de Menorca i la seva destrucció». A: M....
  • Ibn Hayyân. Crónica de los emires Alhakam I y cAbdarrahman II entre los años 796 y 847 (Almuqtabis II-1). Traducció de M. cA. Makkî i F. Corriente....
  • Ibn Camîra, Kitâb Tâ’rîh Mayûrqa. Crònica àrab de la conquesta de Mallorca. Traducció de N. Roser i G. Rosselló. Presidència de les Illes...
  • Ibn cIdârî. La caída del Califato de Córdoba y los Reyes de Taifas (Al-Bayân almugrib). Traducció de F. Maíllo. Universidad de Salamanca,...
  • Casa de Velázquez, Madrid 1988; A. Bazzana. Maisons d’al-Andalus. Habitat médiéval et structures du peuplement dans l’Espagne Orientale. Casa...
  • A. Bazzana i P. Guichard. «Pour une “archéologie extensive”». A: Histoire et archéologie de l’habitat médiéval. Cinq ans de recherches dans...
  • J. Torró, «Fortificaciones en Ŷibâl Balansiya. Una propuesta de secuencia». A: A. Malpica (ed.). Castillos y territorio en alAndalus. Athos-Pérgamos,...
  • M. Barceló, H. Kirchner i C. Navarro. El agua que no duerme. Fundamentos de la arqueología hidráulica andalusí. El legado andalusí, Granada...
  • M. Barceló et al. The Design of Irrigation Systems in al-Andalus. Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, Barcelona...
  • C. Doménech. Dinares, dirhemes y feluses. Circulación monetaria islámica en el País Valenciano. Universidad de Alicante, Alacant 2003;
  • C. Doménech. «Un tesorillo de la taifa de Alpuente». A: Actas XI Congreso Nacional de Numismática. Real Casa de la Moneda, Madrid 2003, p....
  • F. Retamero. Moneda i monedes àrabs a l’illa d’Eivissa. Govern Balear, Eivissa 1995;
  • B. Moll. «Contribució a l’estudi de la circulació monetària a la Menorca musulmana». Acta Numismàtica, núm. 26 (1996), p. 81-138;
  • F. Retamero i B. Moll. «Moneda y madîna. El caso de Madîna Manûrqa». A: M. A. Ginés (ed.). La arqueología medieval en la arqueología. Alhulia,...
  • A. M. Balaguer. «Troballes i circulació monetària. Corpus de les troballes de moneda àrab a Catalunya (segles viii-xiii)». Acta Numismàtica,...
  • X. Ballestín. Una nissaga de poder viatgera i inquieta: els Omeies de Damasc a Còrdova. Universitat de Barcelona, Barcelona 2004.
  • P. Guichard. «Le peuplement de la région de Valence aux deux premiers siècles de la domination musulmane». Mélanges de la Casa de Velázquez,...
  • P. Guichard. «Els “berbers de València” i la delimitació del País Valencià a l’Alta Edat Mitjana». Afers, núm. 7 (1988-1989), p. 69-86.
  • X. Ballestín. «L’anomenada frontera superior d’alÀndalus: at-tagr al-aclà i la resistència a la instauració de la dawla dels Banû Marwân»....
  • P. Guichard. «Les débuts de la piraterie andalouse en Méditerranée Occidentale (798- 813)». Revue de l’Occident Musulman et de la Méditerranée,...
  • P. Guichard. «Topo- nymie et histoire de Valence à l’époque musulmane: un chef berber valencien à la conquête de la Sicile». A: Primer Congreso...
  • P. Guichard. «L’intégration des Baléares au pouvoir omeyyade de Cordoue». A: Les illes orientals d’al-Andalus. V Jornades d’Estudis Històrics...
  • P. Guichard. Les musulmans de Valence et la Reconquête (xie-xiiie siècles). Institut Français de Damas, Damasc 1990-1991, vol. i, p. 32-41;
  • M. Barceló (coord.). Musulmans i Catalunya. Empúries, Barcelona 1999, p. 143-146.
  • J. M. Millàs. Textos dels historiadors àrabs referents a la Catalunya Carolíngia. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1987;
  • D. Bramon. De quan érem o no musulmans. Textos del 713 al 1010. Eumo i Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 2000.
  • X. Ballestín. «Prosopografia dels fuqahâ’ i culamâ’ de la zona oriental del al-tagr al-aclà: Balagà, Lârida, TurtûÅ¡a». Estudios Onomástico-biográficos...
  • C. Barceló. La escritura árabe en el País Valenciano. Inscripciones monumentales. Universitat de València, València 1998, 2 v.;
  • G. Rosselló. «Corpus balear de epigrafía árabe». Mayûrqa, núm. 13 (1975), p. 5-68;
  • V. Martínez Enamorado. «Inscripciones árabes del Comtat». Els musulmans al Comtat. Centre d’Estudis Contestans, Cocentaina 2007.
  • Guichard. Les musulmans..., vol. i, p. 42-51 i 223-240; vol. ii, p. 259-274.
  • A. Poveda. «Introducción al estudio de la toponimia árabe-musulmana de Mayûrqa según la documentación de los archivos de Ciutat de Mallorca»....
  • M. Barceló. Sobre Mayûrqa. Museu de Mallorca, Palma de Mallorca 1984; G. Rosselló, Mallorca musulmana. Universitat de les Illes Balears, Palma...
  • L. López et al. Troballes arqueològiques al Palau de les Corts. Corts Valencianes, València 1994;
  • J. A. Gisbert, V. Burguera i J. Bolufer. La cerámica de Daniya (Dénia). Alfares y ajuares domésticos de los siglos xii-xiii. Ministerio de...
  • R. Azuar (coord.). El ribât califal. Excavaciones e investigaciones. Casa de Velázquez, Madrid 2004, col·l. «Fouilles de la Rábita de Guardamar»,...
  • A. Bazzana, P. Cressier i P. Guichard. Les châteaux ruraux d’al-Andalus. Histoire et archéologie des husûn du 135-244 Catalan Historical 5...
  • Guichard, Al-Andalus..., p. 48-140.
  • M. Barceló. «Un estudio sobre la estructura fiscal y procedimientos contables del emirato Omeya de Córdoba (138-300/755-912) y del califato...
  • P. Guichard. «Els mossàrabs de València i d’al-Àndalus. Entre la història i el mite». Afers, núm. 61 (2008), p. 581-597;
  • C. Barceló. «Mossàrabs de València i “llengua mossàrab”». Caplletra, núm. 20 (1996), p. 183-206;
  • E. Guinot. Els fundadors del regne de València. Repoblament, antroponímia i llengua a la València medieval. Eliseu Climent, València 1999,...
  • C. Aillet. Les Mozarabes. Christianisme, islamisation et arabisation en péninsule ibérique (ixe-xiie siècle). Casa de Velázquez, Madrid 2010;
  • M. de Epalza. «Falta de obispos y conversión al Islam de los cristianos de al-Andalus». Al-Qantara, núm. 15 (1994), p. 385-400.
  • J. Torró. «Mossàrabs en temps de conquesta. Observacions historiogràfiques». Caplletra, núm. 51 (2011), p. 1-24.
  • A. M. Watson. Innovaciones en la agricultura en los primeros tiempos del mundo islámico. Universidad de Granada, Granada 1998;
  • Th. F. Glick. «Sistemes agrícoles islàmics de Xarq al-Àndalus». A: E. Giralt (dir.). Història agrària dels Països Catalans. Fundació Catalana...
  • M. Barceló. «Aigua i assentaments andalusins entre Xerta i Amposta (s. vi/xii)». A: II Congreso de Arqueología Medieval Española. Comunidad...
  • H. Kirchner. La construcció de l’espai pagès a Mayûrqa: les valls de Bunyola, Orient, Coanegra i Alaró. Universitat de les Illes Balears,...
  • J. Torró. «Vall de Laguar. Asentamientos, terrazas de cultivo e irrigación en las montañas del Å arq al-Andalus: un estudio local». Recerques...
  • E. Sitjes. «Inventario y tipología de sistemas hidráulicos de al-Andalus». Arqueología Espacial, núm. 26 (2006), p. 263-291;
  • Th. F. Glick i H. Kirchner. «Hydraulic systems and technologies of Islamic Spain: history and archaeology». A: P. Squatriti (ed.). Working...
  • P. Guichard. «Les zones littorales de la région orientale d’al-Andalus aux viiie-xie siècles». A: J. M. Martin (ed.). Castrum 7. Zones cotières...
  • P. Guichard. «Villes et campagnes aux premiers siècles de l’Islam dans le Sharq al-Andalus». A: Ph. Sénac (ed.). Villa II. Villes et campagnes...
  • J. Martí i J. Pascual. «El desarrollo urbano de Madîna Balansiya hasta el final del califato». A: L. Cara (ed.). Ciudad y territorio en al-Andalus....
  • S. Gutiérrez. La cora de Tudmir, de la Antigüedad tardía al mundo islámico. Poblamiento y cultura material. Casa de Velázquez, Madrid 1996,...
  • Guichard. Les musulmans..., vol. ii, p. 318.
  • J. Lirola. El poder naval de al-Andalus en la época del califato omeya. Universidad de Granada, Granada 1993, p. 242-243; X. Ballestín. «De...
  • M. M. Riera. Evolució urbana i topografia de Madîna Mayûrqa. Ajuntament de Palma de Mallorca, Palma de Mallorca 1993, p. 27-38.
  • P. Guichard. Al-Andalus. Estructura antropológica de una sociedad islámica en occidente. Barral, Barcelona 1976, p. 365-485;
  • Guichard. Les musulmans..., vol. i, p. 171-190, doc. 28- 35;
  • M. Barceló. «Assaig d’identificació del rastre dels assentaments de la immigració berber més primerenca». A: M. Barceló (ed.). El curs de...
  • M. Barceló. «Immigration berbère et établissements paysans à Ibiza (902-1235). À la recherche de la logique de la construction d’une nouvelle...
  • M. Barceló i H. Kirchner. «Husûn et établissements arabo-berbères de la frontière supérieure (zone de l’actuelle Catalogne) d’al-Andalus»....
  • Guichard. Les musulmans..., vol. ii, p. 300-310;
  • F. Clément. Pouvoir et légitimité en Espagne musulmane à l’époque des taifas (ve/xie siècle): l’imam fictif. L’Harmattan, París 1997; F. Retamero....
  • A. L. de Prémare i P. Guichard. «Croissance urbaine et société rurale à Valence au début de l’époque des royau- mes de taifas (xie siècle...
  • Guichard. Les musulmans..., vol. ii, p. 374-387.
  • Guichard. Les musulmans..., vol. ii, p. 256-258. [47] M. Barceló. «“Rodes que giren en el foc de l’infern”, o per a què servia la moneda dels...
  • F. Retamero. La contínua il·lusió del moviment perpetu. La moneda dels reges, dels mulûk i dels seniores (segles vi-xi). Universitat Autònoma...
  • A. M. Balaguer. Del mancús a la dobla. Or i paries d’Hispània. Asociación Numismática Española i Societat Catalana d’Estudis Numismàtics,...
  • Una revisió recent a R. Messier. The Almoravids and the Meanings of Jihad. Praeger, Santa Barbara 2010.
  • M. Alarcón (trad.). Lámpara de los príncipes por Abubéquer de Tortosa. Instituto de Valencia de Don Juan, Madrid 1930, 2 v.
  • Lagardère. Histoire et société..., p. 181. [52] Guichard. Les musulmans..., vol. i, p. 81-86; R. El Hour. La administración judicial almorávide...
  • Guichard. Les musulmans..., vol. i, p. 101-124; vol. ii, p. 305-357.
  • Guichard. Les musulmans..., vol. i, p. 125-138; vol. ii, p. 331-346;
  • M. J. Viguera. «Las reacciones de los andalusíes ante los almohades». A: P. Cressier, M. Fierro i L. Molina (ed.). Los almohades: problemas...
  • M. Fierro. «Doctrina y práctica jurídicas bajo los almohades». A: Cressier, Fierro i Molina (ed.). Los almohades..., vol. ii, p. 895-935.
  • Brill, Leiden 2000, p. 267-329.
  • F. Retamero. «La sombra alargada de Wittfogel. Irrigación y poder en al-Andalus». A: M. Marín (ed.). Al-Andalus/España. Historiografía en...
  • Th. F. Glick. Irrigation and Society in Medieval Valencia. Harvard University Press, Cambridge 1970;
  • A. Bazzana i J. de Meulemeester. La noria, l’aubergine et le fellah. Archéologie des spaces irrigués dans l’occident musulman médiéval (9e-15e...
  • Glick, Irrigation and Society…; E. Guinot. «La construcció d’un paisatge medieval irrigat: l’horta de la ciutat de València». A: Natura i...
  • E. Guinot. «El paisaje de la Huerta de Valencia. Elementos de interpretación de su morfología espacial de origen medieval». A: Historia de...
  • F. Esquilache. «L’evolució del paisatge agrari andalusí i feudal de les grans hortes fluvials. Les séquies de Quart i del Comuner d’Aldaia...
  • B. Arnau i J. Martí. «Aigua i desenvolupament urbà a madîna Balansiya (València). L’excavació d’un molí hi- dràulic de l’època califal». A:...
  • M. Barceló. El sol que salió por occidente. Estudios sobre el Estado omeya en al-Andalus. Publicacions de la Universitat de València, València...
  • X. Ballestín. Almansor: l’exercici del poder a l’Occident musulmà medieval. Universitat de Barcelona, Barcelona 2004;
  • X. Ballestín. Al-Mansur y la dawla camiriya. Una dinámica de poder y legitimidad en el occidente musulmán medieval. Universitat de Barcelona,...
  • Barceló. El sol…, p. 213-218.
  • P. Guichard i B. Soravia. Los reinos de taifas. Fragmentación política y esplendor cultural. Sarriá, Màlaga 2005; M. J. Rubiera. La taifa...