L'arquitectura religiosa d'època romànica a Catalunya (segles XI-XIII): balanç i notes crítiques

• Autores: Xavier Barral i Altet
• Localización: Catalan Historical Review, ISSN-e 2013-4088, Nº. 4, 2011, págs. 181-200
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Dialnet Métricas: 1 Cita
• Resumen

  • A Catalunya, la historiografia del romànic s'inicia ben bé mig segle després dels primers moviments europeus, sobretot francesos, i es manifesta amb l'estudi que ajudava a entendre el monument, a classificar-lo i a confrontar-lo amb altres arquitectures, amb la restauració i la protecció dels monuments, i amb noves arquitectures que miraven cap al passat medieval. Elies Rogent (1821-1897), Lluís Domènech i Montaner (1850-1923) i Josep Puig i Cadafalch (1867-1956) van ser pioners en aquests estudis.

    El present treball planteja les principals qüestions d'actualitat i pren part en els debats d'avui sobre l'arquitectura religiosa romànica catalana. El conjunt de l'antiga seu episcopal d'Egara, ara Terrassa, excavat recentment, n'és un bon exemple. A l'article s'analitza també la qüestió del primer art romànic del segle XI, es comparen les esglésies monàstiques de Ripoll i de Cuixà, es presenten les noves recerques sobre les catedrals de la Seu d'Urgell, Girona i Vic, es plantegen interessants problemes d'arquitectura i litúrgia, l'encara indefinida transició del segle XI al XII i l'arquitectura tardana d'estil romànic, la dels segles XII-XIII, quan al nord de França l'arquitectura gòtica ja s'havia imposat.

• Referencias bibliográficas
  • Xavier Barral i Altet. L’art romànic català a debat. Edicions 62 (Llibres a l’abast, 405), Barcelona 2009.
  • Llibre Contre l’art roman? Essai sur un passé réinventé. Fayard, París 2006, amb les traduccions ampliades a l’italià (Jaca Book, Storia dell’arte,...
  • «Art de Catalunya = Ars Cataloniae» (setze volums). Barcelona, L’Isard, 1997- 2003, (volum sobre l’arquitectura religiosa medieval, iv,...
  • Francesca Español i Joaquin Yarza. El romànic català. Angle, Manresa 2007
  • El romànic i la Mediterrània. Catalunya, Toulouse i Pisa, 1120­1180 (Barcelona, MNAC, 29 febrer­18 maig 2008). Ed. Manuel Castiñeiras i Jordi...
  • Pere Freixas, Jordi Camps (dirs.). Els Comacini i l’arquitectura romànica a Catalunya. Simposi internacional (25 i 26 de novembre de 2005)....
  • Xavier Barral i Altet. «Els estudis sobre l’art romànic de Catalunya». A: Catalunya ro­ mànica. I. Introducció a l’estudi de l’art romànic...
  • Eliane Vergnolle. L’art roman en France. Architecture, sculpture, peinture. Flammarion, París 1994. Sigui quin sigui el tema d’estudi és indispensable...
  • Roland Recht. Le croire et le voir. L’art des ca­ thédrales xiie­xve siècle. Gallimard, París 1999;
  • Carlo Tosco. Il castello, la casa, la chiesa. Architettura e società nel Medioevo. Einaudi, Torí 2003;
  • Arti e sto­ ria nel Medioevo. Ed. Enrico Castelnuovo, Giuseppe Sergi. 4 v. Einaudi, Torí 2002-2004.
  • Marcel Durliat. L’art roman. Citadelle-Mazenod, París 1982; Xavier Barral i Altet, François Avril. 165-284
  • Réunion des Musées Nationaux, París 2004, p. 23-33.
  • Puig i Cadafalch i la Catalunya contemporània. Ac­ tes del col·loqui. Ed. Albert Balcells. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 2003.
  • Xavier Barral i Altet. «Catolicisme i nacionalisme: el primer manual català d’arqueologia». Qua­ derns d’Estudis Medievals, núm. 23-24 (1988),...
  • Xavier Barral i Altet. Josep Pijoan, del salvament del patrimoni artistic català a la història general de l’art. Institut d’Estudis Catalans,...
  • Olivier Poisson. Jean­Auguste Brutails. L’arqueolo­ gia francesa i l’aparició de l’arqueologia monumen­ tal catalana a finals del segle xix....
  • Abans, les observacions incloses a l’article citat més amunt, a la nota 24, i l’escrit de Puig i Cadafalch sobre Brutails a Anuari de l’Institut...
  • Xavier Barral i Altet. «L’arquitecte i l’art medieval de Catalunya». A: Josep Goday Casals. Ar­quitectura escolar a Barcelona de la Mancomunitat...
  • Xavier Barral i Altet. «Pròleg. Una fita historiogràfica de la cultura catalana». A: Josep Puig i Cadafalch, Antoni de Falguera i Josep Goday....
  • Xavier Barral i Altet. Josep Puig i Cadafalch. Es­ crits d’arquitectura, art i politica. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 2003;
  • «Puig i Cadafalch: le premier art roman entre idéologie et politique». A: Medioevo: arte lombarda. Ed. Arturo Carlo Quintavalle. Electa, Milà,...
  • Jean-Pierre Caillet. L’art carolingien. Flammarion, París 2005; Gianluigi Ciotta. La cultura archi­ tettonica carolingia: da Pipino III a...
  • Vorromanische Kirchenbauten. Katalog der Denk­ maeler bis zum Ausgang der Ottonen. Ed. Friedrich Oswald, Leo Schaefer i Hans Rudolf Sennhauser....
  • Elies Rogent. Santa María de Ripoll. Informe sobre las obras realizadas y las fuentes de la restauración. Barcelona 1887.
  • Robert de Laysteyrie. L’Architecture reli­ gieuse en France à l’époque romane. Picard, París 1929.
  • Xavier Barral i Altet. «Adolfo Venturi, l’arte romanica e i nazionalismi del primo Novecento europeo». A: Adolfo Venturi e la Storia dell’arte...
  • Arcisse de Caumont (1801­1873), érudit normand et fondateur de l’archéologie française. Colloque Inter­ national (Caen, 14­16 juin 2001)....
  • Josep Puig i Cadafalch, Antoni de Falguera i Josep Goday. L’arquitectura romànica a Catalu­ nya. I. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona...
  • Manuel Gómez-Moreno. Iglesias mozárabes, Ar ­ te español de los siglos ix a xi. Centro de Estudios Históricos, Madrid 1919 (Patronato de Alhambra,...
  • Manuel Gómez-Moreno. El arte románico español, es­ quema de un libro. Blass, Madrid 1934;
  • Manuel Gómez-Moreno. Pro­ vincia de León. Catálogo monumental de España. Ministerio de Instrucción Pública y Bellas Artes, Madrid 1925 (Nebrija,...
  • Xavier Barral i Altet. «Tra vecchio e nuovo: la disfatta europea del romanico francese». A: Il Medio­ evo delle Cattedrali. Chiesa e Impero:...
  • Xavier Barral i Altet.. «Francia e arte medievale: appunti per un percorso storiografico». A: Medioevo: arte e storia. Ed. Arturo Carlo Quintavalle....
  • Josep Puig i Cadafalch. Le premier art roman. L’architecture en Catalogne et dans l’Occident médi­ terranéen aux xe et xie siècles. H. Laurens,...
  • Josep Puig i Cadafalch. La géographie et les origi­ nes du premier art roman. H. Laurens, París 1935 (edició catalana: Institut d’Estudis...
  • Sobre Focillon: A. Ducci. «Henri Focillon et l’histoire. Réflexions à partir de l’an Mil». Revue de l’Art, núm. 150 (2005), p. 67-73;
  • La vie des formes. Henri Focillon et les arts (Lyon, 22 janvier-26 avril 2004). Snoeck, Gant 2004;
  • Henri Focillon. Actes du collo­ que (Paris, 11­12 mars 2004). Ed. Pierre Wat. Kimé, París 2007.
  • Xavier Barral i Altet. «L’étude de l’art roman catalan ou la construction d’une identité nationale». A: Catalogne romane. Sculptures du Val...
  • Joseph Puig i Cadafalch. Le Premier art roman. L’architecture en Catalogne et dans l’Occident médi­ terranéen aux xe et xie siècles. H. Laurens,...
  • Louis Grodecki. Au seuil de l’art roman. L’archi­ tecture ottonienne. Armand Colin, París 1958.
  • Xavier Barral i Altet. «El primer arte románico en la Península ibérica». Hortus artium medievali­ um, núm. iii (1997), p. 131-140.
  • Marcel Durliat. «Problèmes posés par l’histoire de l’architecture religieuse en Catalogne dans la première moitié du xie siècle». Les Cahiers...
  • Joan Duran-Porta. «Sobre l’origen de Raimon Lambard, obrer de la catedral d’Urgell». Locus Amoenus, núm. 8 (2005-2006), p. 19-28.
  • Xavier Barral i Altet. «Contre l’itinérance des artistes du premier art roman méridional». A: Le vie del Medioevo. Atti del convegno internazionale...
  • Elisabeth den Hartog. Romanesque Architecture and Sculpture in the Meuse Valley. Eisma, Leeuwarden 1992.
  • Joan Duran-Porta. «The Lombard Masters as a deus ex machina in Catalan First Romanesque». Arte Lombarda, n. s. 156 (2009), p. 99-119.
  • Joan Duran-Porta. «¿Lombardos en Cataluña? Construcción y pervivencia de una hipótesis controvertida». Anales de Historia del Arte, 2009,...
  • Joan Duran-Porta.. «Una reconsideració sobre els orígens de l’arquitectura romànica a Catalunya: el mite dels mestres llombards». Catalan...
  • Manuel Castiñeiras, «La cuestión lombarda en el primer románico catalán». A: Arturo C. Quintavalle (dir.). Il medioe­ vo delle cattedrali....
  • Jacques Henriet. «Saint-Philibert de Tournus. L’œuvre du second maître». Bulletin monumental, 1992, p. 101-164;
  • Jacques Henriet. Saint­Philibert de Tournus. L’abbatiale du xie siècle. SFA, París 2008; Saint­Phi­ libert de Tournus. Histoire, archéologie,...
  • Pere Freixas, Jordi Camps (dirs.). Els Comacini i l’arquitectura romànica a Catalunya. Simposi inter­ nacional (25 i 26 de novembre de 2005)....
  • Carol Heitz. La France pré­romane. Errance, París 1987.
  • Xavier Barral i Altet. L’art preromànic a Catalu­ nya. Segles IX­X. Edicions 62, Barcelona 1981;
  • Jacques Fontaine. L’Art préroman hispanique. I. L’Art préroman hispanique; II. L’Art mozarabe. Zodiaque, París 1973 (L’arte mozarabica. Jaca...
  • Eduard Junyent. L’arquitectu­ ra religiosa a Catalunya abans del romànic. Curial, Barcelona 1983.
  • Montserrat Pagès i Paretas, Les esglésies pre­ro­ màniques a la comarca del Baix Llobregat. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1983.
  • Gemma Garcia i Llinares, Antonio Moro Garcia i Francesc Tuset Bertran. La Seu episcopal d’Egara, arqueologia d’un conjunt cristià del segle...
  • Nazaret Gallego Aguilera. «Els reflexos d’un mirall. Definició arquitectònica i funcional dels monestirs benedictins carolingis dins la tradició...
  • Gerardo Boto. «Topografía de los monasterios de la Marca de Hispania (ca. 800-ca. 1030)». A: Monjes y monasterios hispanos en la Alta Edad...
  • Gerardo Boto Varela. «Monasterios catalanes en el siglo xi. Los espacios eclesiásticos de Oliba». A: Monasteria et Territoria. Élites, edilicia...
  • Jean-Pierre Caillet. «Le mythe du renouveau architectural roman». Ca­ hiers de civilisation médiévale, núm. 43 (2000), p. 341-369.
  • Cristian Folch i Jordi Gibert. «Als segles ix-xi: vil·les, vilars, esglésies i castells». A: Gabriel Alcalde, Maria Saña et al. Sis mil anys...
  • Xavier Barral i Altet. «Chiese e paesaggio rurale in epoca romanica: qualche riflessione a partire dal ricamo di Bayeux». Hortus artium medievalium,...
  • Xavier Barral i Altet. «Observations sur l’organisation narrative de la broderie de Bayeux et ses rapports avec l’Antiquité». Les Cahiers...
  • Le Paysage monumental autour de l’an Mil. Ed. Xavier Barral i Altet. Picard, París 1987.
  • Immaculada Lorés i Carles Mancho. «Hec domus est sancta quam fecit domnus Oliva: Santa Maria de Ripoll». Les Cahiers de Saint­Michel de Cuxa,...
  • Xavier Barral i Altet. «Culture visuelle et réflexion architecturale au début du xie siècle: Les voyages de l’abbé-éveque Oliba. 1ère partie:...
  • Xavier Barral i Altet. «Culture visuelle et réflexion architecturale au début du xie siècle: les voyages de l’abbé-éveque Oliba. 2ème partie:...
  • Manuel Castiñeiras. «Ripoll et Gérone: deux exemples privilégiés du dialogue entre l’art roman et la culture classique». Les Cahiers de Saint­...
  • Xavier Barral i Altet. «L’art monumental a Catalunya entorn de l’any 1000. Una mirada cap a Roma». Ac­ tes del Congrés Internacional Gerbert...
  • Xavier Barral i Altet. «Du Panthéon de Rome à la Rotonde de Vic: la transmission d’un modèle d’architecture mariale au début du xi siècle...
  • Michel Zimmermann, «Le souvenir de Rome en Catalogne du ixe au xiie siècle». La mémoire de l’Antiquité Tardive dans le Haut Moyen Âge, Michel...
  • Alain Erlande-Brandenburg. La Cathédrale. Fayard, París 1990.
  • Xavier Barral i Altet. Les catedrals de Catalunya. Edicions 62, Barcelona 1994. Vegeu també Les ca­ nòniques catalanes. Arquitectura i art...
  • Joan Duran-Porta, «The Lombard Masters as a deus ex machina in Catalan First Romanesque». Arte Lombarda, n. s. 156 (2009), p. 108-119,
  • Pere Freixas, Jordi Camps (dirs.). Els Comaci­ ni i l’arquitectura romànica a Catalunya. Simposi internacional (25 i 26 de novembre de 2005)....
  • Roland Recht. «La circulation des artistes, des œuvres, des modèles dans l’Europe médiévale». Revue de l’art, 1998, p. 5-9;
  • Vers et à travers l’art roman: la transmission des modèles antiques. Actes des XXXVIII journées romanes. Les Cahiers de Saint­Michel de Cuxa,...
  • Manuel Castiñeiras. «La cuestión lombarda en el primer románico catalán”. A: Il Medioevo delle Cat­ tedrali. Chiesa e Impero: la lotta delle...
  • Archéologie et architectu­ re d’un site monastique ve­xxe siècle. Dix ans de recherches à l’abbaye Saint­Germain d’Auxerre. CTHS, París 2000;...
  • Xavier Barral i Altet. «Observacions sobre les relacions històriques i artístiques entre Cluny i la península Ibèrica (segles x-xii)». Anuario...
  • Carlos Reglero de la Fuente. Cluny en España. Los prio­ ratos de la provincia y sus redes sociales (1073 ca.­ 1270). Lleó 2008.
  • Anne Baud. Cluny: un grand chantier au cœur de l’Europe. Picard, París 2003;
  • Anne Baud. «Cluny. La maior ecclesia. 1088-1130? Expression monumental de l’Ecclesia cluniacensis». A: Vom Umbruch zur Er­ neurung? Das 11....
  • Cluny, onze siècles de rayonnement. Ed. Neil Stratford. Editions du Patrimoine, París 2010.
  • Gerardo Boto Varela. «Monasterios catalanes en el siglo xi. Los espacios eclesiásticos de Oliba». A: Monasteria et Territoria. Elites, edilicia...
  • Eric Fernie. «Saint-Vincent de Cardona et la dimension méditerranéenne du premier art roman». Cahiers de civilisation médiévale, núm. 43 (2000),...
  • Henri Focillon. Art d’Occident. I. Le Moyen Âge roman. Armand Colin, París 1938.
  • Eliane Vergnolle. «Saint-Martin du Canigou. L’église du xie siècle». Les Cahiers de Saint­Michel de Cuxa, núm. 40 (2009), p. 133-143.
  • Imma Lorés. El monestir de Sant Pere de Rodes. Edicions de la Universitat de Barcelona, Barcelona 2002.
  • Xavier Barral Altet. «La basilica patriarcale di Aquileia: un grande monumento romanico del primo xi secolo». Arte medievale, núm. vi (2007),...
  • Luca Fabri. Cripte. Diffusione e tipologia nell’Italia nordorientale tra ix e xii secolo. Cierre edizioni, Sommacampagna 2009.
  • Maria Teresa Matas i Blanxart i Josep M. Palau i Baduell. «Els campanars de torre de tipologia llombarda de la comarca de l’Alt Urgell i del...
  • Friedrich Möbius. Buticum in Centula. Mit einer Einführung in die Bedeutung der Mittelalterlichen Architektur. Abhandlungen der sächsischen...
  • Carol Heitz. L’architecture religieuse carolingien­ ne. Les formes et leurs fonctions. Picard, París 1980.
  • Eric Palazzo. Liturgie et société au Moyen Âge. Aubier, París 2000; Ídem. «La liturgie de l’Occident médiévale autour de l’an Mil. État de...
  • Revista Miscel·lània Litúrgica Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans.
  • Carol Heitz. «Beata Maria Rotunda. À propos de la rotonde occidentale de Saint-Michel de Cuixà». A: Études roussillonaises offertes à Pierre...
  • Daniel Codina. «La chapelle de la Trinité de Saint-Michel de Cuixà. Conception théologique et symbolique d’une architecture singulière». Les...
  • Miquel S. Gros Pujol. «Le culte des trois Archanges et de la Trinité à l’abbaye de Saint-Michel de Cuxa». Études roussillonnaises, núm. 21...
  • Francesca Español, «Panthéons comtaux en Catalogne à l’époque romane. Les inhumations privilégiées du monastère de Ripoll». Les Cahiers de...
  • The Altar from the 4th to the 15th Century. Actes du colloque (Motovun 2004) = Hortus artium medie­ valium, núm. xi (2005).
  • Ed. Peter K. Klein. Schnell und Steiner, Regensburg 2004.
  • Marc Sureda i Jubany. «La catedral de Vic a finals
  • Pere Beseran, Joan-Albert Adell i Gisbert et al. La catedral de la Seu d’Urgell. Manresa 2000.
  • Eduardo Carrero Santamaría. «La Seu d’Urgell, el último conjunto de iglesias. Liturgia, paisaje urbano y arquitectura». Anuario de Estudios...
  • Girona. Redescobrir la Seu romànica. Ed. Pere Freixas. Girona 2000;
  • Marc Sureda. «La catedral de Girona, matèria històrica. Historiografia a l’entorn de la seu». Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, núm....
  • Marc Sureda. «Intervencions arqueològiques a la nau de la catedral de Girona». A: VIII Jornades d’arqueologia de les co­ marques gironines...
  • Marc Sureda. Els precedents de la catedral Santa Maria de Girona. De la plaça religiosa del fòrum romà al conjunt arquitectònic de la seu...
  • Xavier Barral i Altet. La catedral romànica de Vic. Artestudi, Barcelona 1979.
  • Lluís Adan i Rafael Soler. «La planta de la catedral romànica de Vic». Fulls del Museu­Arxiu de Santa Maria de Mataró, núm. 54 (1996), p....
  • Joan Albert Adell i Josep Pujades. «Noves aportacions al coneixement de l’estructura arquitectònica de la catedral de Vic». Lambard, núm....
  • Carme Subiranas. «Les églises de Vic au temps de l’évêque Oliba. Santa Maria la Rodona». Les Cahiers de Saint­Michel de Cuxa, núm. 40 (2009),...
  • Martin Warnke. Bau und Überbau. Sociologie der mittelalterlichen Architektur nach den Schriftque­ llen. Suhrkamp, Frankfurt 1976;
  • Bauwerk und Bildwerk im Hochmittelalter. Anschauliche Beiträge zur Kultur und Socialgeschichte. Ed. Karl Clausberg, Dieter Kimpel, Hans Joachim...
  • Artistes, arti­ sans et production artistique au Moyen Âge. Ed. Xavier Barral i Altet, 3 v. Picard, París 1986- 1990; Cantieri medievali....
  • Marc Sureda i Jubany. «Architecture autour d’Oliba. Le massif occidental de la cathédrale romane de Gérone». Les Cahiers de Saint­Michel de...
  • Francesca Español. «Massifs occidentaux dans l’architecture romane catalane». Les Cahiers de Saint­Michel de Cuxa, núm. 27 (1996), p. 55-77.
  • En general: Avant­nefs et espaces d’accueil dans l’église entre le ive et le xiie siècle. Actes du colloque du CNRS (Auxerre, juin 1999)....
  • Joan Duran-Porta. «Les cryptes monumentales dans la Catalogne d’Oliba. De Sant Pere de Rodes à la diffusion du modèle de crypte à salle»....
  • Pietro 350­1350 (Roma, Palazzo Venezia, 29 otto­ bre­26 febbraio 2000). Ed. Mario D’Onofrio. Electa, Milà 1999;
  • Pellegrini alla tomba di Pietro. Ed. Giovanni Morello. Electa, Milà 1999.
  • Laura Bartolomé Roviras. «La seqüència arqui- tectònica i ornamental de Sant Vicenç de Besalú (s. x-xiii)». A: La parròquia de Sant Vicenç,...
  • Laura Bartolomé Roviras. Fundació, consagra­ ció i renovació del temple benedictí de Sant Pere de Besalú. Ressenya històrica. Ídem. «El context...
  • Jordi Sagrera i Marc Sureda. «El poblament antic i medieval al voltant de Santa Maria de Besalú: les dades arqueològiques». A: Relíquies i...
  • Nazaret Gallego Aguilera. Santa Maria de Besalú. Arquitectura, poder i reforma (segles x­xii). Amics de Besalú i el seu Comtat, Besalú 2007.
  • Salvador Alimbau Marquès, Antoni Llagostera Fernández, Elies Rogent i Amat i Jordi Rogent i Albiol. Pantocràtor de Ripoll. Portada romànica...
  • Withney S. Stoddard. The Façade of Saint­Gilles­ du­Gard. Its Influence on French Sculpture. Wesleyon University Press, Middletown 1973.
  • Antoni Pladevall (dir). L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura (3 vols). Enciclopèdia Catalana, Barcelona 2002-2003.
  • Caroline A. Bruzelius. Cistercian High Gothic. The Abbey Church of Longpont and the Architecture of the Cistercians in the Early Thirteenth...
  • Miscel·lània Litúrgica Catalana, núm. xviii (2010), p. 323-361.
  • Anne Baud. «Liturgie, circulation et espace monastique à Cluny». A: Architecture et pratiques religieu­ ses. VI Colloque biennal de Pommiers....
  • Estudi citat més amunt, a la nota 70. [94] Aquest és el cas de Dominique Iogna-Prat. La maison Dieu. Une histoire monumentale de l’Église...
  • Xavier Barral i Altet. «Arte medievale e Riforma Gregoriana. Riflessioni su un problema storiografico». Hortus artium medievalium, núm. xvi...
  • Il Medioevo delle Cattedrali. Chiesa e Impero: la lot­ ta delle immagini (secoli xi e xii). Ed. Arturo Carlo Quintavalle. Skira, Milà 2006.
  • Rilavorazione dell’antico nel Medioevo. Ed. Mario D’Onofrio. Viella, Roma 2003;
  • Xavier Barral i Altet. «Apropiació i recontextualització de l’antic a la creació artística romànica mediterrània». A: El romànic i la Mediterrània....
  • Marcel Durliat, «Pèlerinage et architecture romane». Dossiers de l’archéologie, núm. 20 (1977), p. 22- 35;
  • Xavier Barral i Altet. Compostelle. Le grand chemin. Gallimard, París 1993.
  • Gerardo Boto Varela, «Cartografía de la advocación jacobea en Cataluña (siglos x-xiv)». El camí de Sant Jaume i Catalunya. Actes del Congrés...